El titular és la pregunta amb la que fa dos dies recorrem Vilafranca. Pareix senzilla, però no ens hem trobat amb ningú que hagi respost al moment. Tothom se la pensa, i se la pensa molt. Deu ser per la rellevància de la pregunta? Per la incomoditat o per la falta de costum de demanar-mos-ho? No sabrem els motius que hi ha darrere aquesta tracalada de pensaments que es creen quan ens fan aquesta pregunta. Segurament, avesades al món on ens ha tocat néixer, ens venguin paraules despectives; com moltes de les dones han expressat quan els ho hem demanat. Ens han (ens hem) avesat a pensar negativament en nosaltres, com si necessitàssim d’una aprovació constant i continua del que deim, el que feim o el que pensam.

Diuen que totes les dones tenen pensaments feministes en algun moment de la seva vida, idò, perquè no seguir-los directament? Quina por tenim a aquesta paraula quan sembla un crit que ve de dins? Ens han fet creure que el feminisme és una contraposició al masclisme però aquesta suposició ni s’hi apropa, i molt menys la seva comparació. S’ha d’entendre com una plataforma des d’on exigir uns drets i el respecte que mereix tot ésser humà, i en aquest cas tota dona, que pel fet de ser-ho visqui i hagi d’escoltar i patir un tracte diferent al que ha nascut home. 

“Foto? No, jo sempre hi qued malament a les fotos!” moltes ens ho deien però el cert és que totes han quedat precioses (trobam) i no només pel cartell que sostenen. Vos deixam una mostra de les moltes dones treballadores que tenim a la Vila, molts d’anys a aquestes, a la resta i que sigui el darrer any que l’haguem de celebrar! 

Tenim la força de qui mana un oceà ple d’ones, ho tenim tot per davant i duu nom de dona!  

Redacció Revista Marsoc. 

 

Digues la teva!

NOM

COMENTARI