El Patrol de les lletres de Josep “Valtònyc” estava aturat i ja no funcionava, la kalàixnikov per assaltar Marivent, no portava massa bales i el tema de les bombes nuclears cap a Jorge Campos no porta Plutoni, per tant, de nuclears en tenien poqueta cosa. Les fotografies de Santiago Sierra en principi jugaven a un joc on l’espai de reflexió sobre aquestes era condicionat, reduït i limitat. Per tant, la repercussió que haguessin tengut penjades a la fira d’ARCO hagués estat pel públic que les hagués visitat i que en principi sap al que va.
Tot hagués pogut quedar com una sàtira o una reivindicació com qualsevol altra. Com la teva i la meva quan escoltant la ràdio o la televisió a ca nostra, amollem qualque “putada” sobre alguns dels personatges que surten a escena pública. I si a aquesta “putada” l’apuntem a Twitter, es converteix en “piulada” que ve a ser el mateix i no deixa de ser una gota d’aigua dins una bassa molt gran d’aberracions, insults i amenaces que corren per tot arreu.
La prohibició del llibre Fariña escrit per Nacho Carretero, és un dels llibres més venuts de l’últim mes. L’obra de Santiago Sierra la va comprar un particular per 80.000 euros i uns quants museus d’art contemporani d’arreu del territori l’han sol·licitada per exposar-la a les seves sales. Una de les cançons jutjades de “Valtònyc” ja supera les 800.000 reproduccions a YouTube.


De cada vegada ens sorprèn més, o menys poc, les estratègies que segueix l’Estat Espanyol amb aquests tipus de casos que de cada vegada són més freqüents, amb sentències més dures i alhora més ridícules. L’efecte bumerang és, en aquest cas, un símbol de lluita, una bona esperonejada a la població civil, que no calla, que es mobilitza, que s’implica i es qüestiona constantment. Serà que les dinàmiques i la velocitat en què avança el segle XXI no van a la mateixa velocitat que les institucions i la política? Serà que la sabata de la postmodernitat ens ve una mica massa grossa pel peu que vàrem calçar al 78? Són els exemples com els de “Valtònyc”, Santiago SierraPablo Hasel, els titellaires, Fernando De Reyna i Tomás Santos (els tuitaires), Oriol Junqueras, Jordis, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Dolors Bassa… Una prova clara perquè ens faci recapacitar i pensar aquest estat?

Digues la teva!

NOM

COMENTARI