Ahir vespre tengué lloc la presentació del nou disc “Natural” del cantautor menorquí Bep Marquès al Teatre de Vilafranca, tres mesos després que ho gravàs en directe, al teatre de Sant Miquel a Ciutadella.

L’artista vengué acompanyat de la seva banda, format pels que anomena germans: Nasi Comellas i Toni Bosch. Completaren la banda Quique Soriano com a baixista I coros, Joan Massanet com a guitarrista, Toni Vallespir a la bateria i Anna López com a cor i solista respectivament.

Aquest disc corona els deu anys de corredoria pel controvers i inestable món de la música, a places , bars, teatres de tot Menorca I també fora de l’illa. Bep ho té clar, I així ho va fer saber ahir vespre al públic, que ell no sap fer res més que estar damunt un escenari. Fa anys que va deixar la seva feina de vidrier per dedicar-se de ple a la música. Molt coratge va tenir, però va encertar de ple.

Bep Marquès tal vegada no sigui un cantautor mundialment famós, però com ha dit ell a vegades, “sempre hi hem estat”. Honora el seu caràcter humil I lluitador a la seva relació especial que té amb la seva mare, qui el va criar tota sola quan el seu marit va morir quan ell contava tan sols tres anys.
Com a persona positiva que és, és fàcil sempre veure’l envoltat de persones també positives. No obstant, té en la seva parella , na Tico , un gran suport I del que sempre diu que sense la seva dona I la seva filla Amara, que li dedica en aquest disc una cançó, no seria la persona realitzada que és ara en aquests moments, Bep no té al seu diccionari cap paraula dolenta. Darrere aquesta barba mig rossa i mig canosa, s’entreveu un somriure fresc, sincer. Parlen els seus ulls blavosos de la serenitat i el bon rotllo que desprèn. Ho vaig poder comprovar quan vaig estar el cap de setmana que gravaven el disc en directe a Ciutadella. No hi havia persona que no saludàs I no cridàs pel seu nom. Així és ell. Entre cançó I cançó no atura de donar les gràcies d’anomenar un per un tots I cada una de les persones que van a veure’l I diverteix a la gent amb les seves paraules, sempre correctes I encertades, tal qual un showman. Potser no és objectiva la meva opinió a l’hora de descriure’l però he tengut la sort, a través del meu home, de poder-lo conèixer com a artista però sobretot de tenir-lo com un gran amic.

La meva padrina em deia moltes vegades que els jornals es tornen. En Bep, sense cap dubte, té la seva recompensa amb tot el públic que l’escolta I que va veure’l I a fer-li cas. Per què igual que el seu disc, Bep és “natural. Sense trampa ni cartó. I la gent li respon.

Ahir , enrevoltat, d’un nombrós públic que no va tenir peresa de venir, cosa inusual a un divendres de febrer amb tan sols dos graus de temperatura, va gaudir d’una manera molt familiar, propera I íntima la presentació d’aquest disc.
Fou un concert únic, especial, on no faltaren els artistes convidats, amics d’en Bep: Pep Àlvarez d’Anegats, Guillem Sansó i Carles Grimalt. En definitiva, un concert ben NATURAL.

1 COMENTARI

Digues la teva!

NOM

COMENTARI