Arran d’un article recent difós pel diari Público, no puc deixar de pensar-hi. La cap de l’oposició catalana, Inés Arrimadas, declara que Ciutadans finalment no donarà suport a la vaga feminista convocada per d’aquí gairebé un mes, dia 8 de març. El seu argumentari se centra sobretot en que considera que en una vaga orientada a l’assoliment de la igualtat no hi pot haver reivindacions de caire ideològic (evidentment referint-se a ideologies que no són la seva).

La vaga convocada per Coordinadora Feminista rep un ampli suport social, i sobretot associatiu. La recolzen, a hores d’ara, col·lectius com Feminismo InterseccionalLGTBI (emmarcats dins Podemos), PSOE i IU; i alhora els sindicats de UGT i CCOO, CGT, alguns d’ells convocant-ho de forma “general”. La vaga, recordem, no és de tota la jornada sinó que suposa com a mínim una aturada laboral de simplement dues hores.

Què pot fer que una dona no doni suport a una aturada d’aquest caire, i més d’aquesta durada? Començam a conèixer de bona mà qui són els representants del partit de Ciutadans i les seves intencions. Si bé sorgiren a partir del moviment i sentiment d’insatisfacció popular ocorregut durant els fets del 15M, ara veim que no suposen més que un corrent que més bé s’apropa al bipartidisme clàssic que patim des de fa anys a l’estat espanyol.

Arrimadas sempre ha sostingut un discurs aparentment feminista, fins i tot arribant en moltes ocasions a la demagògia per poder ocupar un lloc en la dreta estatal que s’apropi a aquelles dones (i homes) que creuen en un canvi en els rols de gènere. Però, en el seu feminisme s’hi evidencien sovint interessos polítics i sempre que pot, s’apropia del discurs sense una base ideològica forta per a aquest, alhora que l’empra amb una moral dubtosa, com per exemple durant el passat debat polític a TV3 amb la resta de forces presentades a les eleccions catalanes del 21 de Desembre, on interrompia al candidat de la CUP, Carles Riera, al·legant que no exposàs fredament els casos de violència masclista, quan era evident que qui ho feia era ella.
Com podem veure en les entitats polítiques que s’adhereixen a la convocatòria del 8M, el suport des d’aquest àmbit social és majoritàriament d’esquerres. Per què no hi són els partits polítics de dretes? Al meu parer, perquè senzillament no volen. Cosa que me pareix absolutament necessària. Pot sonar dràstic però n’heu trobat algun altre de vàlid? Jo no ho he fet.

A les manifestacions, tot i haver-hi un objectiu que necessàriament ha de ser compartit, en aquest cas, assolir la igualtat per al col·lectiu femení de diverses sensibilitats, hi han de tenir cabuda totes les reivindicacions possibles, per molt dispars que siguin entre si, tenint clar la intenció darrera, l’objectiu final de la manifestació. Ara resultarà que per arribar a un objectiu social hem de proposar tots el mateix quant a procediments, vies i camins per aconseguir-ho? Les passes a fer poden ser diferents però l’objectiu sempre és el mateix: posar un dret que no s’ha assolit damunt la taula. El traçat polític que arribi després ha de sorgir gairebé obligatòriament d’acords entre els col·lectius implicats i el govern d’aquell moment.

Així doncs, per jo, qualsevol col·lectiu – i en aquest cas partit polític – que no s’hi vulgui afegir perquè n’hi va un altre està excusant-se i tapant amb una gran tela mediàtica -i eminentment obscura- l’autèntica intenció: que no volen donar-hi suport. Així mantenen el vot assolit i alhora queden com a progressistes de titella perquè “han intentat de totes, totes, afegir-s’hi”.

Me pareix una estratègia insultant per a tot el col·lectiu femení. I sobretot tenint en compte l’autèntica massacre que estam patint les dones de fa segles, contant ja amb més assassinades per culpa de la violència masclista que pel terrorisme d’ETA o l’ISIS a Europa, no són bromes. Amb una escletxa salarial que fa por, amb el pes de la responsabilitat parental a sobre i amb la vergonya que encara al segle XXI sentim quan començam a pensar en clau feminista. Deixem-nos de pantomimes i anem a per totes, dones, homes i que tothom hi sigui benvingut. O hi som tots o que no hi vengui ningú.

1 COMENTARI

Digues la teva!