Aquests dies, quan el debat es centra en la judicialització de la política, hem pogut comprovar com l’Estat torna a empresonar persones per defensar el seu pensament polític o social. Catalunya ha donat un passa més per esdevenir una república independent. El seu Govern i els presidents de les principals entitats sobiranistes, viuen assenyalats pels estaments judicials espanyols. Alguns d’ells ja són a la presó, d’altres a l’exili.

Però seria bo no perdre la perspectiva -ni la memòria històrica- per així trobar lligams amb el que ens és més proper. Vilafranca i molts de vilafranquers, patiren situacions semblants quan esdevingué el Cop Militar del juliol de 1936. S’aboliren les institucions democràtiques i s’empresonaren, repressaliaren i assassinaren  vilafranquers per la seva adscripció política.

Amb el pretext de la situació actual, vull recuperar la memòria de Joan Català ‘Xirgo’. Fou un dels referents polítics republicans del nostre poble abans i durant la república, batle de Vilafranca durant el període del Front Popular (març-juliol de 1936) i posteriorment empresonat.

El vincle entre els fets actuals a Catalunya i Joan ‘Xirgo’, esdevé més actual que mai: a l’octubre de 1934, fou detingut i empresonat 2 mesos a la Presó Provincial de Palma per defensar els fets revolucionaris d’Astúries i la proclamació de l’Estat Català a Catalunya.

Aquesta és la seva història:

Joan Català ‘Xirgo’, sempre acompanyat de la seva inseparable pipa. Fotografiat a Palma cap a finals dels anys 50 del segles passat. Cedida per Isaias Monzon ‘Saito Xirgo’.

 

Joan Català Mayol, ‘Xirgo’. Va néixer a Vilafranca, dia 22 de setembre de 1885. Era fill de Joan Català Barceló i Joana Maria Mayol Bauzà. Els seus pares eren pagesos i vivien a la carretera de Palma, nº 14. Anys després, Joan va establir el seu domicili al carrer Major, nº 5.

Era empresari teuler i tenia la seva teulera just a la sortida de Vilafranca en direcció a Palma; era coneguda com ‘sa Teulera d’en Xirgo’ (1). Encara que no es tengui constància de la data en què va iniciar aquest negoci, es sap que, com a mínim, l’any 1932 n’era el propietari, ja que va presentar una denúncia al Jutjat de Manacor per robo d’animals a la teulera dia 28 de febrer de 1932. Per tant, en aquesta data, la teulera estava en funcionament. En aquest cas, a la denúncia de referència, es cercava un tal Esteve Galmés, ‘Rems’, de Manacor com autor dels fets (2). Per altra banda, entre els anys 1933 i 1937, va llogar part de la teulera a Miquel Barceló Bou.

Restes d’on estava situada la Teulera

 

Era una persona polifacètica i instruïda que llegia molt. En la seva professió, va innovar aspectes productius i del tractament del fang i el test, de fet, entre els teulers vells del poble, era habitual demanar-li consells sobre l’ofici. Era un home religiós i emprenedor. La indústria de les teuleres, va créixer -en part- a partir de les seves innovacions i tècniques. Era un home que no es mossegava la llengua i que parlava com pensava, tenia autoritat quan parlamentava i les seves conviccions el portaren al punt de mira dels conservadors vilafranquers més reaccionaris.

Tenia un tarannà seriós, a vegades introvertit. Ben aviat es convertí en referent polític entre els republicans locals. D’ell es conta que feia taulada al cafè de Can Jordi amb en Sancho, en Capó i en Mercadal. Però al cafè de Ca’n Paloni, seu republicana, era escoltat pels joves inquiets en ganes de saber el seu parer sobre l’actualitat política del país. Eren conegudes les reunions que es feren molts de vespres a la seva teulera on, entre molts altres, Sebastià Sancho, Miquel Capó, Margalida i Joan Garcias, Tomeu ‘Puil’, Andreu ‘Margoi’ o la gran munió de joves republicans vilafranquers, hi feren tertúlies mig clandestines en el període del bienni conservador.

Grup de republicans al local de Can Paloni, local del Centre Republicà Federal de Vilafranca (1936). Foto cedida per Catalina Nicolau ‘Not’

 

Va ser membre del Centre Republicà Federal de Vilafranca i després ho va ser de la Societat d’Esquerra Republicana de Vilafranca. Era una persona molt activa en política.

A l’octubre de 1934, va ser detingut i empresonat precisament per xerrar en públic sobre la situació a Espanya i de les causes que havien produït la revolta obrera. Va defensar públicament els fets revolucionaris d’Astúries i la proclamació de l’Estat Català a Catalunya. Lluny d’alterar-se per l’onada repressora que el govern de Alenjandro Lerroux va establir a Espanya en conseqüència dels fets, ell mai es va amagar del que pensava.  Arran d’aquesta situació, va esdevenir referent dels republicans locals. El mes de desembre de 1934, gràcies a una amnistia, va ser alliberat (3). A partir d’aquest moment, va passar de ser de referent a líder. El premi li va arribar pel març de 1936, quan d’entre dels seus companys, va ser elegit per batle del Front Popular.

Vivia al carrer Major, nº 1, i era fadrí quan va ser nomenat batle i president de la Comissió Gestora que va governar l’Ajuntament de Vilafranca des de les eleccions de 16 de març de 1936, la qual va quedar constituïda dia 19 de març, fins dia 20 de juliol de 1936, dissolta després del cop d’estat feixista.

La gent el tractava de ‘l’amo’. Era habitual a les tertúlies polítiques de Can Jordi i de Can Paloni però, on més reunions celebrava, era a la seva teulera i, preferiblement, de nit. Els joves republicans del poble hi acudien amb assiduïtat a escoltar consells i consignes de l’amo en Joan Xirgo. En el pla polític, va tenir diferències amb Sebastià Sancho i Francesc Sansó sobre els plantejaments estratègics amb els que s’havia d’enfrontar el Front Popular.

El seu mandat, com li va reconèixer el Batle Boscana quan va elaborar l’informe polític-social, de 27 de juliol, va ser el de ‘desempeño su cargo de Presidente de la Comisión Gestora sin constar motivo alguno desfavorable. El dia 20 entregó el mando sin obstáculo alguno sin resistencia al Movimiento’ (4).

Com s’ha dit, era un home afable. Existeix una carta d’un soldat vilafranquer que per motius d’acostar-se les festes de la Beata de 1936, li va demanar al “Sr Alcalde. Joan (chirgo). Villafranca: Amigo (lamon) Joan: …”, que li donàs una mà sol·licitant permís al comandament militar pels soldats, amb el pretext que sol·licitar-ho costava 30 cèntims i que ell, cada dia, sols en cobrava 25. Al final de la carta, per acomiadar-se li va escriure: “sin más recibireis saludos del que siempre hacíais bromas con el. Jaime Rosselló, en Jaume” (5). En aquest document, s’hi sintetitzen el tarannà de Xirgo i el respecte i l’admiració de molts de vilafranquers.

El govern municipal que va encapçalar entrava dins un nou període que va il·lusionar a Vilafranca per les seves iniciatives. No hem d’obviar les dificultats i adversitats en què es trobaren però, així i tot, l’empenta en què començaren a treballar, va dignificar el breu període de la seva gestió. Era el primer govern municipal d’esquerres de la història de Vilafranca.

Llibre de Registre de socis i actes del Centre Republicà Federal de Vilafranca i de la Societat d’Esquerra Republicana Balear de Vilafranca 1932-1936. Imatge pròpia extreta de l’Arxiu Militar de Balears

 

Dia 23 de juliol de 1936, va ser detingut per efectius de la Guàrdia Civil i els Falangistes. Va ser brutalment colpejat mentre era obligat a la humiliació pública quan era conduït pels carrers i places del poble per elements colpistes. La seva detenció quedà marcada a la memòria de molts vilafranquers i vilafranqueres que hi foren presents. Molts testimonis directes dels fets m’ho explicaren, encara, amb llàgrimes als ulls. La maquinària repressora feixista havia passat a l’acció. Falangistes vinguts d’altres pobles, principalment de Manacor, amb el suport de la Falange de Vilafranca agafaren al Batle Joan Xirgo i el portaren a l’Ajuntament. Era el migdia. Pels carrers no hi circulava gaire gent, però en assabentar-se dels fets, els veïnats es dirigiren a la plaça per veure de primera mà aquell esdeveniment. No gaire estona després, sortia en Joan Xirgo enmig de dos falangistes armats amb pistola. Al seu darrera n’hi havia dos més amb mosquetons i, al davant, el Cap de Falange que els manava, pistola en mà. La imatge era esperpèntica i humiliant alhora. Li havien col·locat una senalla sobre el cap, a dintre hi havia els llibres de significació republicana que es trobaven a la biblioteca i a les oficines de la Sala. Al voltant del coll i a sobre les espatlles duia coves d’all, com si es tractàs d’una collera. Sagnava per la cara i duia la roba esqueixada.

La gent es va esverar i es va fer una passa enrere. El Cap de Falange, al davant d’aquella processó, s’obria pas entre la gent a crits de «ARRIBA ESPAÑA, MUERTE A LA REPÚBLICA!». Primer l’hi feren fer una volta per la plaça, tot seguit, el dugueren cap al carrer Fra Lluís fins a la carretera. Des d’allà, pel mateix camí, el retornaren fins a la Sala. Tot el camí li feren repetir consignes feixistes mentre els falangistes que duia al darrera, li pegaven cops de culata. «VIVA ESPAÑA, MUERA LA REPÚBLICA, MUERA YO!», fou alguna de les consignes que li feien cridar. La gent reculava de mica en mica, algunes dones es posaren a plorar, els nins s’esveraren i fugiren corrent. Mentre que d’altres aplaudien i animaven als falangistes amb gran entusiasme. Els falangistes locals presidien la desfilada, sense intervenir, però animant i organitzant aquella ‘processó’. Arrel dels cops de culata, li quedaren lesions permanents a un colze.

Es va salvar de ser assassinat a les Costes de Xorrigo al darrer minut, mentre era conduït cap a Palma. En aquest punt, vaig poder escoltar a dos testimonis. Na Maria Oliver ‘de Can Paloni’ explicava que: «El batle era en Joan Xirgo. El volien matar a la plaça però el seu fillol que era un falangista i era allà, no ho va voler». Antoni Font, ‘Xirguet’, fill d’en Joan Font ‘Xirgo’, Falangista vilafranquer i fillol del Batle Xirgo. En aquesta segona versió, m’explicà que: «el Batle ‘Xirgo’ era conduït cap a Palma dins un cotxe de falangistes i que aquests tenien la intenció d’aturar-se a les Costes de Xorrigo per assassinar-lo. En assabentar-se, va córrer fins a  Xorrigo a esperar el cotxe que portaven a en Joan Català. Els va detenir i els va dissuadir perquè el lliurassin a la Guàrdia Civil o als Militars, evitant així, que fos assassinat».    

Tot seguit va ser empresonat al Castell de Bellver, allà va compartir captiveri amb altres republicans vilafranquers. Feren pinya i es solidaritzaren entre ells davant les adversitats que patiren durant el seu tancament.

Dia 2 d’agost de 1937, des de Vilafranca, es va remetre al Delegat Militar d’Ordre Públic, el següent informe político-social sobre Joan Xirgo: “Informando: Que Joan Català Mayol, fué detenido y encarcelado, en 1934, por hablar mal a las Autoridades locales, siendo absuelto; Que perteneció a Izquierda Republicana; que desempeñó el cargo de Presidente de la Comisión Gestora municipal, limitándose al cumplimiento de su deber y persecución (?); Que como socio de su partido hizo propaganda del mismo en tonos moderados; Que después del Movimiento Nacional observó una buena conducta político-social y antes de significó como adulador de Autoridades”. El varen posar en llibertat dia 4 de juny de 1938.

Va anar a viure a Palma i poc després va quedar en llibertat. Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a en Llorenç Noguera (6) a Ciutat; era un bon amic d’en Joan ‘Xirgo’. M’explicà com es trobaven al cafè amb vells republicans de Palma que, quasi de forma clandestina, com si es tractàs d’un pacte secret, es posaven a la mateixa taula i a la mateixa hora. Allà -mentre en Franco encara era ben viu- xerraven del que havien passat, del que podria succeir si les coses canviassin i de com organitzar-se des de la clandestinitat per a fomentar els valors republicans.

Va morir a Palma als 70 anys.


1 – Just davant l’actual magatzem de materials de construcció TUCASA. La teulera va ser enderrocada quan es va fer la construcció de la nova carretera als anys 70. Encara es conserva una paret de la construcció original.

2 – BOPB núm. 10185 de 19 de març de 1932

3 – A l’Arxiu del Centre Penitenciari de Palma, hi constà el seu expedient d’empresonament, tant de 1934 com posteriorment de 1936. Aquest expedient està “il·localitzable”, per tant, no es pot concretar el nombre de dies que va estar detingut i el número de la causa de rebel·lia que se’l hi obrí l’any 1934.

4 – Aquesta inscripció està feta a llapis sobre el document de demanda d’informació de Joan Xirgo feta per la Delegació Militar d’Ordre Públic, dia 26 de juliol de 1936. Correspondència Municipal, 1936. AMVB.

5 – Correspondència Batlia. 1936. AMVB

6 – L’any 1946, des de la clandestinitat, va reorganitzar les Joventuts Socialistes.

Digues la teva!