Amb motiu dels actes de la FIET 2017 i de l’estrena absoluta de “Bombers” (Mise en Lumière, França) entrevistam als seus dos actors, na Maria Antònia Salas (Manacor, 1995) i en Salvador Miralles (Manacor, 1985).


Quina sensació teniu després de la FIET 2017?

S. M.: Jo feia molt temps que no havia vengut per circumstàncies de feina, la darrera vegada hi havia actuat amb “Pere XIV” i “Iglú”, fa uns nou anys. Veig que ha tengut molt de creixement, enguany la programació ha estat molt diversa i adequada. M’agrada com tot el poble s’implica en la fira, gent jove, gent gran,… amb tothom disposat, i l’ambient que es crea és preciós. Crec que sense aquesta implicació, la FIET no funcionaria tan bé. Per exemple, una vegada vàrem ser al teatre, havia de menester una planxa i una veïnada me la va deixar!
M.A. S.: Jo no hi havia vengut mai, és el primer pic però n’havia sentit molt a parlar. Ho he trobat “xulíssim”, amb un ambient familiar, de poble i alhora internacional.

El text original de l’obra, de Jean-Benoît Patricot (2012)

A l’edició d’enguany, heu estrenat de forma absoluta l’obra “Bombers”. Al Febrer però, ja en féreu lectures dramatitzades a Barcelona, i dues prèvies la setmana passada a Terrassa. Com i quan comença l’aventura de “Bombers”?

M.A. S.: Mise en Lumière, que és la productora francesa, enguany ha fet a Barcelona la segona edició del “Festival Oui” (Festival de Teatre Francès) on s’hi representen propostes d’autors i companyies franceses a Barcelona. En François Vila que és un dels dos productors junt amb na Mathilde Mottier, coneixien en Jordi Vilà i que ha estat professor de nosaltres dos a l’Institut del Teatre. L’autor, estratègicament va oferir a en Jordi fer la traducció al català i així, de qualque manera col•laborar-hi. A en Jordi li va encantar i es va engrescar moltíssim, i vàrem fer-ne la lectura dramatitzada dies abans de la representació en francès al festival, així, els assistents a l’obra la podien sentir abans en català. A la lectura la gent va respondre molt bé i ens vàrem adonar que el text era “brutal”. A partir d’aquí la productora ens va oferir fer el muntatge. Vàrem començar els assajos al Juliol i al Setembre amb el muntatge.

S. M.: Primer vàrem fer un mes de recerca, per saber per on podien anar els personatges i al setembre vàrem començar més intensament.
M.A. S.: El muntatge ha sigut senzill pel contacte previ amb la lectura i per l’equip que ha fet molt fàcil fer feina. La proposta escenogràfica a càrrec de Clàudia Vilà m’encanta, és simplement una peça però que canvia moltíssim. Per jo, la feina de l’equip ha sigut de rellevància i n’estic molt contenta.

S. M.: Per a mi l’espai sonor és brutal, el disseny de so ha anat a càrrec d’en Guillem Llotge. Durant el primer acte hi ha petites reminiscències sonores que enllacen entre actes, i s’utilitza amb gran intencionalitat el silenci que en aquest cas remarca els moments de canvi o punts rellevants de l’obra. El silenci està estratègicament cercat.

François Vila (productor) i Jordi Vilà (Director) abans de l’obra. [Fotos obra: Margalida Mascaró]

 

M.A. S.: En Guillem ha fet voluntàriament un espai que sigui gairebé imperceptible, però que aquest “cosir” sensorialment es noti encara que no mentalment i fa que segurament la història arribi molt millor.

 

Pel que sabem, és una obra basada en una història real. Com es treballen els personatges en aquests casos? Notau la diferència?

S. M.: En aquest sentit, nosaltres sabíem que era una ficció escrita damunt un fet real, tret del desenllaç que fou modificat per no desvirtuar la història. També la intenció és adreçar l’espectacle a un públic jove i donar-los un punt de perspectiva. A l’obra la noia representa una noia limitada però ens hem de plantejar de què. A part de la violència física hi trobam aquesta manipulació psicològica i la pura concepció de la dona com un objecte. La referència en el meu cas però és la societat en si mateixa, com funciona, quin sistema judicial tenim o quina cultura i quin bagatge tenim d’educació sexual i de relacions, en una societat pràcticament patriarcal. En el meu cas, parteixes de referents socials i es diferencia de quan pots fer una obra de fets històrics.
M.A. S.: Hem sabut que es coneixen dues històries semblants però, tot i ser un fet real, no deixa de ser una metàfora. En el meu cas, l’únic que sí que he notat és una responsabilitat major però no sé si és perquè és real o perquè és possible i actual. Parlant del tema te n’adones que gent del teu voltant pot haver estat en una situació semblant a la de l’obra (abusos sexuals, violència de gènere, …).

L’obra colpeix, quin feedback vos està donant el públic?

S. M.: La meva sensació és de tenir ressaca emocional, ha estat molt intens perquè realment fa unes poques setmanes. Els comentaris de gent que tens apropés el que et dóna generalment un bon feedback, per exemple gent de confiança m’han dit que el meu personatge creava aquest rebuig i ganes de deixar-me de mirar. Altra gent també m’ha dit que me podien entendre al principi. Però això és un reflex del que pot passar a la vida real amb una obra així.
M.A. S.: A mi me va sobtar molt que només amb una lectura dramatitzada, el públic estàs tan capficat, això me va fer adonar que el text era boníssim i “funcionava” i amb el muntatge saps que quan tens un material (text) tan potent has de fer que arribi, de fet és una obra molt retòrica.

“Bombers” tracta dos temes prou actuals i mediàtics: l’abús de la dona i alhora d’aquells més vulnerables. Creis que és el moment de parlar-ne?

M.A. S.: Jo crec que és un tema urgent, a més ara tant la Generalitat (de Catalunya) com la Conselleria estan fent molta campanya en aquestes situacions com per exemple el “No i Punt”. En realitat veim com la protagonista aprèn a dir “No” i aquest que ens costa tant a les dones, i en aquest sentit crec que és molt vigent i alhora parlar de persones amb una minusvalidesa. Jo, fent de la noia ho consider una metàfora de com quan s’extén una perversió qualsevol persona es pot considerar més petita o més limitada. Jo ho vaig treballar com a binomis “o m’encanta o no m’agrada gens”, com aplanar la situació, cosa que crec que passa molt en les relacions. El fet no és que sigui una persona limitada sinó que tots en algun moment podem ser limitats de recursos quan no tenim educació. Per això consider que és una obra que pot ser molt interessant pels adolescents.

On vos poden veure aquells que no ho hagin pogut fer a la FIET 2017?

De moment esperam trobar temporada a Barcelona i començar gira però també està en marxa poder-la traduir al castellà i arribar a més gent.
Dimarts 24 d’Octubre a les 20 h ens trobaran al Teatre Municipal de Manacor, a la sala de dalt, dins la Fira de Teatre de Manacor, i en tenim moltes ganes!

Salvador Miralles i Maria Antònia Salas a l’entrevista

 

Gràcies i molta merda! 
Gràcies a vosaltres!

Digues la teva!