El passat diumenge 11 de juny el C.F. Vilafranca guanyà 0 – 4 al camp del Porto Cristo en la que era l’última jornada de lliga i aconseguí, un any més, mantenir la categoria de segona regional. Ara bé, sense cap dubte, aquesta ha estat una de les temporades més complicades de la història del club.

La lliga començà plena d’incògnites. L’entrenador de l’equip, Maties Ramis, va prendre la decisió de no continuar amb el projecte igual que bastants de jugadors que, per varis motius i, sobretot, pel mal estat del terreny de joc, també decidiren abandonar files.  Tots aquests problemes feien molt difícil afrontar una temporada completa amb la il·lusió necessària per assolir els objectius finals.

La pretemporada transcorregué amb el debat intern del que era millor per l’entitat: començar, tot i saber que no es disposava d’entrenador i de molts de jugadors, o retirar l’equip, ja que hi havia molts pocs recursos per seguir endavant. Però ja sabem que els vilafranquers som valents i es decidí continuar amb el projecte per tal de mantenir el futbol masculí al nostre poble, tot i ser conscients de les dificultats del projecte. El primer pas, va ser contractar un nou entrenador, en Rafael Pérez, procedent del Pina i, després, s’acabà de completar la plantilla amb gent jove i del poble.

L’inici de la lliga es trobà marcat per la doble cara de l’equip que combinà importants i treballades victòries, com van ser les dues consecutives contra el Pina i l’Artà, i dures i molt doloroses derrotes, com les produïdes en els derbis a casa contra el Porreres i l’Atlètic de Montuïri. Tot i així, l’equip es mantenia a la part intermitja de la classificació sense passar pena.

Però arribà l’hivern i ja sabem que a Mallorca els hiverns són durs. Així doncs, l’equip entrà en una dinàmica negativa on les derrotes eren la tònica de cada cap de setmana i el més preocupant de tot era que no es competien els partits ni hi havia millora.

A mitjans febrer el Vilafranca va perdre 3 – 1 contra el Pina, un rival directe en la lluita per aconseguir la permanència, i l’entrenador va decidir dimitir per intentar capgirar la dinàmica negativa en què havia entrat el club. El delegat de l’equip, l’incombustible i sempre lluitador Pep Julià, es va fer càrrec de la plantilla i, juntament amb el fitxatge del golejador Llorenç Llull, intentaria canviar la situació. Però malauradament l’equip ja estava desfet i, a més a més, un seguit de jugadors decidiren donar-se de baixa per diversos motius. Cada setmana era una quimera trobar 11 jugadors per completar les alineacions, van ser molts els partits on, ja sigui per sancions o lesions l’equip, es presentaven amb 11 jugadors justs.

Després d’aquest hivern tan dur arribà la primavera i es decidí donar un altre cop de timó, Miquel Aguado, ex-jugador i ex-capità del Vilafranca anys enrere, va agafà el rumb del vestuari a vuit partits per finalitzar la temporada amb un únic objectiu: la permanència. Aquests vuit partits acabaren amb un balanç espectacular: 6 victòries, 1 empat i tan sols 1 derrota, 19 punts dels 24 possibles i l’objectiu complert.

Cal destacar les espectaculars xifres del golejador vilafranquer per excel·lència, en Juaquín Richart (Ximo), que, per segona temporada consecutiva, ha aconseguit ser el ‘Pichichi’ de la lliga anotant ni més ni menys que 45 gols.

Digues la teva!