Com ja sabeu, Vilafranca és un poble jove i de gent de classe treballadora, coses que han fet de la Vila un poble mancat de grans edificis públics i, per defecte, populars. De fet, basta mirar quantes vegades l’Ajuntament o l’Escola han anat canviant de situació al llarg de la història.

Ara bé, tots el volem a aquest espai! De fet, sempre ens queixam que a Vilafranca li falta un centre, una plaça, un lloc de referència per estar-hi bé, un espai popular on tothom s’hi senti a gust -més enllà de cada bar, que ja sabem que en tenim molts i que tothom té el seu; un lloc on l’associacionisme i el jovent hi tenguin cabuda només amb posar-se d’acord entre si i, evidentment, lluny de les institucions, sigui quina sigui, per fer d’aquest recinte un espai encara més lliure.

Però la realitat no és aquesta. A dia d’avui, tot i que estam molt lluny de ser un poble d’antigues tradicions i de senyes d’identitat col·lectives, seguim apostant per eliminar allò que s’hi assembla. I per què? Qualcú s’ho demana? O ens toca fer com sempre: callar i ballar? Ja va passar al seu moment amb el Quadrant Jove –glòria dels joves i per als joves, va morir d’èxit i no l’hem ressuscitat, ni tan sols s’ha mogut un dit perquè aquests puguin matar el temps a un lloc que no sigui a casa seva o al bar. Una 

Idò bé, ara perdrem el Casal d’Entitats, un espai cèntric i de referència, on tothom hi ha tengut cabuda sempre, fins i tot, quan es denegaven permisos per utilitzar la Rectoria Vella des de l’Ajuntament. Hi haurem vist de tot: des de mil assajos de la Gent des Pla, conferències i concerts de l’OCB, tasts gastronòmics, mil activitats de les Mestresses 100%, sopars multitudinaris a dins i a la fresca, a peu de carrer, dels Boiets, la Vilatukada o de la Gent Gran, fins i tot festes de quintos o, darrerament, la barra popular revoltera, tota l’organització de la FIET fent-hi feina com si se tractàs d’unes oficines, activitats teatrals o de gimnàsia i un llarg etcètera interminable.

Més de 15 anys obrint les portes a tothom i, pensant-hi, no li hem fet ni una celebració en tots aquests anys per dignificar que hi ha alguna cosa que funciona, i a més, per ella mateixa. Una llàstima. I per variar, què farem aquesta vegada? Tornarem a matar o deixar que mori un altre espai sense cap escrúpol? El Casal és nostre, dels vilafranquers i vilafranqueres, per tant, ens correspon a nosaltres decidir.

 

Digues la teva!