Vivim en una època en què tots correm per tombar-nos davall el sol i posar-nos tan morens com puguem, convé que ens aturem 5 minuts a informar-nos de quin és el risc real que té aquesta pràctica per la nostra salut. La finalitat d’aquest article és donar a conèixer els factors de risc i els senyals d’alarma que necessiten una consulta d’atenció primària per ser tractats.

El melanoma és el càncer cutani amb el pitjor pronòstic, és a dir, amb la major mortalitat. L’augment del nombre de casos en les últimes dècades sumat a la falta de tractaments efectius durant els estadis més avançats ens mostren una idea clara de la importància d’un diagnòstic precoç i, per tant, una bona prevenció per a riscs posteriors.

L’exposició intensa a les radiacions ultraviolades (UV) es relaciona amb l’augment de les incidències amb el melanoma. Diversos estudis han demostrat una relació estreta entre el melanoma i les exposicions intermitents i intenses al sol, així com també amb les cremades solars en nins i adolescents. Igualment, està demostrat que les cabines de raigs UV també augmenten el risc de melanoma, sobretot abans dels vint-i-cinc anys.

Per tot això, a l’estiu, hem d’evitar el sol des de les 12.00h fins a les 17.00h. A més, a més, és recomanable la utilització de fotoprotecció (crema solar) diàriament i 20 minuts abans de l’exposició solar, repetint tal feta cada 2 o 3 hores. El Factor de Protecció Solar (FPS) que s’ha de utilitzar ha de ser d’alta potència, o sigui, entre 30 i 50. El FPS indica l’augment del temps necessari per produir una cremada solar, és a dir, si la teva pell es crema quan fa 10 minuts que estàs esposat al sol, amb un FPS de 50 el temps que necessitaries per cremar-te augmentaria cinquanta vegades.

Però no tot depèn dels factors externs. El fototipus, determinat genèticament, defineix la tendència que té la pell respecte a les cremades solars i la seva capacitat de bronzejar-se. Així doncs, segons la classificació de Fitzpatrick, els fototipus I i II (pell blanca que després d’una exposició de UV es crema amb facilitat i no es bronzeja, o ho fa d’una manera molt mínima) tenen un risc major a l’hora de desenvolupar un melanoma. Als rossos i, sobretot, als pèls-rojos també els passa el mateix, així com també als que tenen els ulls clars, verds o blaus.

I ja per acabar, existeixen evidències suficients per extremar les precaucions en les persones que tenen més de 50 taques pigmentades (nevus melanocítics) o taques de més de 6mm amb alteracions de forma o color, ja que tenen probabilitats altes de tenir melanoma.

 

Taca perillosa

 

Respecte a aquest tema, l’autoexploració corporal completa cada 2 o 3 mesos, incloses les parts més poc accessibles com la closca, les plantes dels peus o entre els genitals, ha estat de gran utilitat per aconseguir un diagnòstic precoç.

Aquesta tasca s’ha de dur a terme per descobrir noves lesions o els anomenats signes d’alarma. Per trobar-los s’ha de seguir la regla ABCDE: A-simetría, B-ordes (costats) irregulars, C-olors diversos, D-iàmetre (major als 6mm o el signe de l’ànec lleig (D-uck) que intenta definir la taca que destaca per ser diferent a les altres) i E-volució (canvis evolutius: de color, de tamany, etc)

És important que coneguem els riscs que assumim amb la nostra conducta i estil de vida, està ben informats és fonamental per prendre decisions encertades. No dubteu en consultar al vostre metge d’atenció primària sempre que necessiteu informació d’aquestes o d’altres qüestions de salut.

La decisió sobre la manera de viure es vostra i vostra també és la responsabilitat de la pròpia salut.

“Solo sirven las conquistas científicas sobre la salud si éstas son accesibles al pueblo”. Ramón Carrillo.

2 COMENTARIS

Digues la teva!