Recentment rebíem una nova notícia d’atemptat a Manchester (Anglaterra). Sempre tenint en consideració que el que patim a Occident és només una petita part del mal comès pel mal anomenat “Estat Islàmic” (ISIS), intentaré apropar-vos les conseqüències psicològiques que pot tenir un tipus d’acte terrorista com aquest.

El fet que l’atac fos en un gran recinte, tancat i amb un nivell alt d’aglomeració, comporta una afectació emocional major als que eren presents o varen sortir ferits d’aquesta acció. Segons un estudi recent de la Universitat Complutense de Madrid, el 38% de les persones que han sofert un atemptat tenen símptomes d’ansietat i depressió i el 77% (una xifra molt elevada) pateixen estrès posttraumàtic; a més d’altres conseqüències que perduren i apareixen a partir de l’atemptat.

Una de les que consider més rellevants, sobretot per l’afectació que provoca a nivell diari, és l’aparició de comportaments agorafòbics: aquests es refereixen a la por de sortir de casa, d’anar a llocs molts oberts o molt tancats, d’estar de bell nou en llocs amb molta gent o dels que sigui difícil sortir-ne amb rapidesa. Per aquest motiu consider que és rellevant parlar-ne, ja que l’atemptat de Manchester es donà en un pavelló amb una capacitat per a 21.000 persones i és un recinte tancat; molts dels afectats tenen la probabilitat de desenvolupar aquestes pors que invaliden en gran mesura.

Sempre que ocorre una acció d’aquesta casta, és recomanat intentar seguir en la mesura del possible, amb la vida “normal” de cadascú, seguir fent el que es feia, anant on s’anava, etc. sempre que això no provoqui unes crisis d’angoixa molt grans; al principi sempre apareixerà una certa ansietat encara que quan abans ens hi tornem a adequar, abans s’equilibrarà la sensació de por i perill. Moltes persones però, no poden tornar a visitar espais tancats o amb dificultat d’una possible fugida; per això necessiten del suport psicològic per tornar-se a adequar a aquestes situacions. A la vegada, solen presentar alucionacions i malsons,  trets més relacionats amb el Trastorn per Estrès Posttraumàtic que amb l’Agorafòbia. Igualment, els dos trastorns són altament invalidants afectant fins i tot a la vida laboral de la persona i a la personal o familiar.

 

No només són vides assassinades sinó que són vides psicològicament afectades. Aprendre a viure amb aquestes situacions és bàsic per poder dur una vida el més tranquil·la i pacífica possible. Tot i la por que s’atribueix al poder terrorista, continuar “com si res” és una eina a la llarga, més poderosa que la metralla.

Digues la teva!