Com a psicòloga, no puc evitar, en estar en les xarxes socials, fixar-me en la quantitat (al meu parer) excessiva d’articles que ens donen lliçons vitals, on predomina la necessitat de canvi: “Com canviar qui ets”, “aprèn a córrer”, “canvia la teva dieta en 10 passos”, “com sortir de la teva zona de comfort” i un llarg etcètera. 

El curiós és que retuitejam i compartim aquests articles (moltes vegades sense clicar ni llegir-los), i no sabem l’efecte que tenen. Què no s’hi està bé, calentets i còmodes? Com deia un psiquiatre que vaig tenir de professor: “la zona de comfort es denomina així per alguna cosa”. Avui en dia, la societat es creu prou madura per donar lliçons de com viure, com moltes altres opcions, això només depèn de nosaltres. Així, n’hi haurà que viuran feliçment dins la mal anomenada “zona de comfort” i d’altres que necessitaran l’impuls per fer vacances a fora. No obstant, quan sortim forçosament d’aquesta zona, ens podem veure a l’extrem d’un alt precipici, que pot desestabilitzar-mos i fer-nos caure avall. Com sempre, això dependrà de cada persona i abans de qualsevol decisió important, haurem de considerar els pros i contres, i observar si aquest comfort ens dóna seguretat o ens manquen eines per estar-hi. Coneixer-mos millor ens ajudarà a identificar el nostre rol dins aquesta zona de comfort, i també a preveure si falla alguna “cosa” que farà que en sortim. 

Això no és una crida al “comfortisme” sinó a la coherència psicològica i al coneixement que tota persona és diferent a una altra. La moda d’arriscar-se (o almanco fer-ho veure per les xarxes) està fent molt de mal a persones que realment troben en aquesta comoditat la felicitat i que alhora són susceptibles de ser influenciats per altres. No és la vida doncs, pròpia de cadascú?

Estic intrigada per saber què en trobau. Aquí baix com sempre podeu comentar i també enviar un missatge privat a consultorimarsoc@gmail.com

Gràcies i salut!

Digues la teva!