El passat divendres 3 de març va tenir lloc a la biblioteca municipal una xerrada a càrrec de Josep Amengual, doctor en Teologia i Història de l’Esglèsia , sobre el tema de les beguines i el beguinatge a Mallorca durant l’Edat Mitjana. La conferència va ser organitzada per l’Obra Cultural Balear i estava situada dins els marc del dia mundial de la dona.

Aquest acte, que congregà un nombrós grup de persones, molt superior al que estam acostumats en aquests tipus d’actes, fou molt interessant. El doctor Amengual pogué explicar qui eren les beguines, d’on sortiren i quin fou el paper que tengueren en aquella època.

Del beguinatge se’n sap molt, emperò de les beguines mallorquines, segons explicà el ponent, no hi ha la suficient informació. No és que no n’hi hagi, sinó que creu que encara resten molts de manuscrits i papirs sense descobrir.

Recordem breument que les beguines foren un tipus d’associació de dones cristianes, contemplatives, religiones i actives, que dedicaren la seva vida a ajudar als més pobres, desemparats, nins i malalts, sense tenir un vincle forçat amb les Institucions Eclesiàstiques.

Des del segle XII, aquesta associació es va difondre molt ràpidament per Holanda , Alemanya, França, Itàlia, Polònia, Àustria i Espanya.

El ‘vot’ de pobresa per aquesta associació fou especialment intens durant la meitat del segle XIII i les primeres dècades del segle XIV. Ramon Llull fou uns dels que recolzà aquest moviment, emperò, tot i així, moltes ordres religioses i algunes jerarquies no les reberen amb els braços oberts. De fet, amb l’arribada del Papa Joan XXII moltes foren condemnades i perseguides amb duresa.

A Ciutat, moltes d’aquestes dones es desprengueren dels seus béns i s’inclinaren per una vida de castedat, oracions i ajuda als més desvalguts.

No es sap amb exactitud qui foren les darreres o la darrera beguina a Mallorca, però si que fou notícia quan Marcella Pattyn morí el 14 d’abril de 2013 als 92 anys. Fou la darrera beguina del món.

Marcella Patyn

 

En definitiva, i a mode de conclusió del que vàrem sentir, les beguines encarnaren una vida religiosa i laica, però al mateix temps lliure. Lliure per viure amb total independència de les institucions eclesiàstiques, del matrimoni forçat o del destí deplorable que li esperava a la dona en el si d’una família humil. Lliure per sentir la unió amb Déu i lliure per decidir si deixar aquesta vida o no.

Aquest sentiment de llibertat que elles representen no les situa dins el marc sociopolític i religiós patriarcal del moment, on la dona era vista més aviat com un objecte de reproducció i de supervivència de la raça humana. Una llibertat, diria jo, molt original i avançada al seu temps. Una llibertat que encara ara, en molts de llocs i circumstàncies, moltes dones no la poden gaudir.

1 COMENTARI

Digues la teva!