A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa, i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

(Maria Mercè Marçal)

El dia 8 de març de cada any, commemoram el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere.

Aquesta reivindicació va més enllà d’aquesta data i impregna els 365 dies de l’any, i totes i cadascuna de les persones que conformam la nostra societat.

Els drets de les dones s’han de reivindicar dia a dia, fins que siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància. És per aquest motiu que a dia d’avui, encara té un sentit ple el fet de mantenir aquesta data com a recordatori que la lluita pels drets de les dones segueix ben viva.

El gènere és un determinant social de desigualtat, vegem alguns exemples:

La diferència entre el guany salarial entre homes i dones per exercir una mateixa feina, a les Illes Balears és d’un 15,88%. Això significa que un home guanya quasi un 16% més de sou que si la mateixa feina, la realitzés una dona.

Ahir mateix als mitjans de comunicació, ens va sorprendre una notícia que explicava que a Londres es debatia a la Cambra dels Comuns si una empresa pot obligar a les dones a treballar en sabates de taló. Aquest debat el generà Nicola Thorp, que va ser contractada com a recepcionista a una empresa, l’any 2015. Ella va ser acomiadada en negar-se a dur sabates de talons d’entre 5 i 10 centímetres d’altura, per treballar.

Les desigualtats de gènere, també les veim reflectides en una menor presència de les dones en llocs directius, en política, en cultura o en investigació i recerca.

Així les coses, pensem per un moment en professions eminentment feminitzades com són l’ensenyament o les professions de la salut: és homogeni quant a distribució homes/dones, el nombre de directors d’escola o d’institut, inspectors d’ensenyament, caps de departament de la UIB, rectors d’universitat, directors d’hospitals, etc? Quines relacions de poder entren en joc que ens puguin explicar aquesta realitat de la masculinització dels llocs directius a tots aquests àmbits en la nostra societat?

I si feim una ullada als llibres de literatura o d’història: hi són presents, les dones? Quantes dones pintores o artistes apareixen en els llibres de text?

A dia d’avui, a més de tots aquests aspectes que hem comentat, la lluita feminista ha d’anar encarada a treballar per a la desmitificació dels estereotips de gènere, treballar per a l’eradicació i visibilitat dels micromasclismes, la cossificació de la dona en els mitjans de comunicació…

Sols aquesta lluita, aquesta mirada de gènere duta a les escoles, instituts, universitats, als ajuntaments, a les institucions, als llocs de feina, en la política, en la gestió, i a la societat civil; sols així ens guanyarem les nostres llibertats, i contribuirem entre tots i totes a l’eradicació de la violència de gènere.

Digues la teva!