Abans de Nadal en volíem,

i esperança vaig donar

perquè per poder sembrar,

sense aigua, què faríem?

 

Però es tassó ha vessat!

me pensava ho arreglarien;

jo sé el que ha passat,

els padrins ho advertien.

 

Obrir un bon forat,

les pedres des tros hi fotien

per poder quedar drenat

i totes les aigües corrien.

 

Cadascun an es trosset

procurava tenir esment

i miraven de dur net

les voreres d’es torrent.

 

Quan la pluja mos faltava

mos queixàvem cada any,

per això es va fer Bonany:

feia deu anys que no plorava.

 

Però ara així és la vida

que sempre travelam;

tenim la terra humida

i també mos queixam.

Digues la teva!