Sembla com si els oracles dels Déus haguessin escoltat les oracions de la nostra comunitat que patia una greu sequera des de feia molts de mesos, i mira per on, els ha fuit de les mans.

Litres i litres d’aigua han caigut sense mesura arreu de l’illa, quan els embassaments estaven ja quasi eixuts i molts de nosaltres ja estàvem nerviosos per com podríem passar l’estiu.

Un no és conscient de la importància vital que té l’aigua fins que la perd. Ja ho diuen allò de “només ens en recordam de Santa Bàrbara quan trona”. Nosaltres no ens en recordàvem del que ja no teníem fins que ha vengut, de sobte i sense aturar. Una tormenta de trons i llamps va començà aquesta bogeria que duraria fins avui mateix.

La nit del divendres va ser desastrosa per molta de gent, que va veure els seus camps, els seus arbres i la seva sembra totalment enterrada davall l’aigua. Però no va acabar aquí, suposadament un d’aquests llamps va rompre la bomba de subministrament d’aigua i fins a la meitat del dematí del dissabte, l’aigua no va arribar a totes les cases de manera progressiva.

L’aigua i la tempesta han seguit fins a aquest passat diumenge, on hi va haver estones que pareixia que els Déus de les tempestes donaven treves ja que la pluja ja no queia tan intensament i la gent podia refer els desastres com podia.

Així i tot, han estat molts els desperfectes que ha ocasionat el diluvi al terme de Vilafranca. Tal com he dit abans, molts de conreus han quedat totalment inundats i moltes terres que havien de ser conrades pel blat d’estiu hauran quedat pràcticament inservibles. També s’han vist cotxes encallats per les voreres sense poder treure’ls i animals que han hagut de ser rescatats per Protecció Civil, sempre a punt per donar una mà.

També els accessos al poble des de Felanitx varen quedar totalment tancats. El torrent de na Borges no podia anar més ple. De fet, hi havia trams que no es destriava on començava el torrent i acabava la terra.

Mallorca sencera, i en concret Vilafranca, són una piscina tenyida de color marró, el marró de la terra banyada de la brutor emergida de les entranyes que feia mesos que estaven a punt per rebre un de nou com aquest, i sortir depurant-se de tots els mals i deixadeses que l’home hi aboca a dins. I és que ningú vol la brutor dins ca seva.

Un mal que, fins que l’home no en sigui conscient, sempre emergirà de forma brusca, violenta i ferma. Així és senyors: la força de la natura. Que, com hem pogut veure, no en sap res ni de camins, ni de vivendes, ni d’autovies o de parets fetes a casa seva.

Aquí us deixam un recull d’imatges i vídeos que ens heu enviat al nostre correu. Des d’aquí, volem agrair la vostra col·laboració: entre tots feim revista!


Vídeo: Serehïm Salord

 


Vídeo: Jaume Sansó


Vídeo: Jaume Sansó


Vídeo: Jaume Sansó

Fotografia: Antònia Gayà

Fotografia: Antònia Gayà

Fotografia: Javier Sànchez

 

Fotografia: Jaume Sansó

 

Fotografia: Polita Bonet

Fotografia: Polita Bonet

Fotografia: Polita Bonet

Digues la teva!