El passat mes de desembre, la programació del Teatre Municipal fou agitada: una desena d’obres farciren una cartellera adaptada a un públic ampli i d’edats i interessos variats. Una de les obres que es representaren fou Porreres 1936, un musical en el qual s’escenifica la història real de dues famílies porrerenques que patiren les cruels conseqüències de la guerra fraticida, temàtica a l’ordre del dia ara que ens hem posat les piles quant a recuperació de la memòria històrica. És per això, idò, que vàrem voler entrevistar na Glòria Julià i na Cati Nadal, dues actrius del musical.

Aquesta obra està basada en el llibre de Bartomeu Garí, Desfilades de dia, afusellaments de nit. Com i de qui va néixer aquesta idea de representar-la al teatre?

Glòria: La idea d’adaptar el llibre d’en Bartomeu a guió teatral és d’en Toni Rigo; ell va fer dos anys de feina adaptant aquest guió. Després va anar proposant a un grup de gent, que gairebé tots som més cantants que actors i actrius, de representar-ho.

Seguint una mica aquest fil, com es va desenvolupar tot aquest projecte?

Glòria: Va ser un poc encadenat: els primers convidats varen anar convidant altres persones que sabien que es podrien implicar en aquest projecte perquè, a més de ser un projecte artístic, és un projecte polític, té una implicació política, i això tothom ho té molt clar.

Per què Porreres 1936 i no el títol original del llibre?

Cati: Perquè per a nosaltres aquest fet implica homenatjar les víctimes, als porrerencs que varen afusellar l’any 36; dia 15 d’agost se’n varen dur catorze porrerencs cap a Manacor i és un homenatge a aquesta gent.

Ha influenciat de qualque manera l’exhumació del cementiri de Porreres en la realització de l’obra? S’ha notat en l’afluència de públic i la repercussió de l’obra?

Glòria: Sí, va coincidir, justament, perquè nosaltres vàrem començar a representar-la i l’obertura de les fosses no s’havia decidit encara. No estava clar del tot. I justament, va coincidir. I clar, sí que ens ha ajudat perquè el tema és molt fresc, molt dolorós i ha fet que molta de gent s’implicàs.

Cati: I a part, Porreres va tenir molt de pes dins el feixisme. Al temps de la República, va ser un poble molt molt dur i molt afectat.

Com vos ha afectat a nivell emocional, el fet de representar aquesta obra? Què heu sentit?

Glòria: Nosaltres dues molt malament. Bé, nosaltres dues és que feim de falangistes, justament. La resta crec que molt bé: molt molt emocionats.

Cati: Ens ha costat perquè és un personatge que no va amb la teva ideologia, amb la teva manera de pensar, no va amb la teva manera de ser. Però bé, és un paper i l’has de fer. A part que les dues famílies que apareixen a l’obra, la família Marió i la família d’en Climent Serra, són dues famílies de les quals en coneixem la història, coneixem la família, és una història real…

Glòria: Tots són personatges reals.

Cati: És el que realment va passar i clar, vulguis o no, això t’afecta perquè coneixes la història de primera mà.

Què pensau de la situació actual tant a nivell estatal com aquí a Mallorca al voltant de tota la temàtica de la Memòria Històrica i de l’article del New York Times en el qual es donaren sabates al govern central per la gestió d’aquest tema?

Glòria: Molta feina per fer. Queda molta feina a fer i jo crec que són ferides que s’han d’airejar, i és ben hora que la gent en parli i que tpthom ho conegui perquè és l’única manera que es curi aquesta ferida.

Cati: És una ferida que fa vuitanta anys que està oberta i ara pareix, no tancar perquè crec que és una ferida que no tancarà mai, però crec que recuperar les víctimes i que puguin estar a casa seva i amb els seus és fonamental.

I sobretot si a nivell polític no hi posen un poc de la seva part…

Cati: A nivell polític estatal, desgraciadament, no crec que donin cap passa endavant, a nivell de les Illes, sí. Amb el Govern actual crec que s’ha fet una gran passa, sobretot, amb l’obertura de les fosses.

Teniu altres representacions programades?

Cati: Sí, dia 21 de gener a Palma.

Glòria: La darrera, en principi.

Cati: En principi! En principi… Ja veurem!

Idò moltes gràcies i molta merda!

Glòria: Gràcies a vosaltres, estimadons.

Digues la teva!