Sabem com era el poble de Vilafranca ara fa 50, 100 o 200 anys? M’imagín que tothom té una breu noció de com ha anat evolucionant el nostre poble al llarg dels segles, des de la seva estructuració i organització urbana, al voltant del 1685, fins als nostres dies.

Però, si anam a les dades i informacions historiogràfiques, ens anam adonant de per què el nostre poble és com és i els motius que causaren aquesta evolució.

Realitzant la recerca històrica de Vilafranca entre els anys 1925/1945, vaig poder accedir a tota una sèrie de dades pretèrites, les quals, m’han servit per poder transcriure aquesta aproximació històrica a l’estructura urbana del nostre poble.

És inevitable que s’hagi de parlar del nucli urbà de Vilafranca, com estructura urbana, si no s’analitza amb el que fou abans i després de la incorporació del part que pertanyia al terme municipal de Sant Joan, l’any 1925.

Per aproximar-nos al coneixement de la xarxa urbana i viària del poble, ens hem de remuntar a les dades que ens aporten els documents localitzats a l’Arxiu Municipal, tant pel que fa a les dades estadístiques com en planimetria. Així doncs, amb les següents dades, podem analitzar on vivien aquestes persones.

COM ERA VILAFRANCA ENTRE ALS ANYS 1925 I 1945?

Primerament, pel que fa al nombre de solars i construccions que estaven inscrits en el padró d’urbana 1, podem treure una mostra de l’evolució en els 20 anys analitzats. En el següent quadre, s’hi inscriuen les dades d’aquest període 2:

 

Anys

1925

1926

1927 =

1928

1929 =

1930

1931 =

1932

1933

1934 =

1945

Nombre de solars i construccions

459

463

453

453

133 (*)

586 (**)

453

135 (*)

588 (**)

454

133 (*)

587 (**)

453

133 (*)

586 (**)

 

(*)Nota: pertany al nombre de solars i construccions incorporats de la zona anteriorment de Sant Joan.

(**)Nota: és el nombre total de Solars i Construccions. És a dir, la suma de la zona urbana que ja era de Vilafranca més la de Sant Joan.

Si s’ha de fer una observació escaient, és que el nombre de solars i construccions és bàsicament la mateixa entre l’any 1925 i 1945. Però, sobta que el nombre de persones que vivien al poble anàs augmentant a un bon ritme i no així el de construcció de nous habitatges familiars. Així doncs, sols hi cap la deducció que el padró de construccions no es va revisar durant 20 anys i sols s’hi introduïren petites modificacions que són insignificants. Però, com a base estructural ens serveix per orientar-nos i conèixer el model de societat. A la vegada, s’ha de tenir en compte, que hi havia una part significativa de la població, encara que no fos molt nombrosa, que tenia la seva residència a fora vila.

També hi ha un indicador que copsa l’atenció, i és el dels nuclis familiars: s’hi observam l’exemple de l’any 1936, més del 44% de la població tenia menys de 20 anys. A la vegada, i observant el padró del mateix any, podem comprovar que el nombre de persones que compartien el mateix habitatge, era molt nombrós. Així, podem veure com ho era de normal, que a la mateixa casa hi visquessin pare i mare, de 4 a 8 fills, els padrins i algun oncle. Formant així, nuclis familiars de 10 persones o més.

COM ERA L’ESTRUCTURA URBANA?

Així doncs, ara que coneixem una mica més el teixit humà de la població, anem a veure com era la geografia urbana de Vilafranca a partir de les planimetries localitzades a l’arxiu municipal. Cada un dels gràfics indica com era a l’any expressat.

Plànol urbà Vilafranca 1875

(Plànol de confecció pròpia a partir de diferents plànols localitzats a l’Arxiu Municipal)

Amb les dades i plànols localitzats a l’Arxiu Municipal, s’han confeccionats aquests plànols de l’estructura urbana del poble, per així conèixer més de prop el seu creixement, la xarxa viària, la composició i distribució dels habitatges, i la consolidació urbanística.

Aquesta trama urbana pertany a la mateixa dels inicis del poble i respon al disseny realitzat per estructurar el poble urbanísticament. Encara si pot observar la línia que marcava el terme municipal de Sant Joan, i com aquesta, pel nord, transitava per l’actual carretera, baixava per la línia de solars que hi ha entre el carrer de Sant Martí i de Santa Bàrbara. Una vegada que arribava al solar on després si va construir l’ampliació de l’església nova, girava cap al sud-oest.

Plànol urbà Vilafranca 1926

(Plànol de confecció pròpia a partir de diferents plànols localitzats a l’Arxiu Municipal)

L’ampliació de terme municipal, va suposar la incorporació de la zona urbana del nord del poble on si trobaven moltes edificacions aïllades. També, en aquest any, el poble va créixer cap el sud i l’oest. Va ser quan es començaren els plantejaments d’ampliació de la trama urbana que no es va desenvolupar fins 20 anys més tard.

Plànol urbà Vilafranca 1945

(Plànol de confecció pròpia a partir de diferents plànols localitzats a l’Arxiu Municipal)

Aquest és ja el disseny de la nova Vilafranca que es va planejar on s’estructurà la base urbanística que es va desenvolupar fins el decenni de 1980. Com a nota més important, es va fer especial incidència en l’obertura dels carrers situats al nord i al sud-est de la carretera. Així, la consolidació d’algunes zones urbanes, fou més ràpida que les altres, cosa que no reflecteix aquest plànol.

1Totes les dades del padró d’urbana, estan recollits del BOPB, on s’hi publicaven anualment.

2Quadre d’elaboració pròpia. Font: dades aparegudes anualment al BOPB.

Digues la teva!