L’ésser humà, recorrent instintivament a les pròpies antípodes de l’espècie, tendeix a pensar que qualsevol final duu implícit un nou començament i, com a tal, una nova oportunitat de millorar. Els finals són el foc purificador (no és cap doi, tot i que ho sembli, l’ús de coets per celebrar l’acabament de l’any), i els començaments, aigua clara.

És per això que, per Cap d’Any, fins i tot l’Ajuntament té la possibilitat de canviar cap a positiu i resoldre definitivament el problema de l’aigua. Duim massa temps sense una aigua de qualitat equivalent al preu que en pagam. D’ençà d’aquell avís enviat a totes les cases del poble, teòricament momentani i circumstancial, han passat ja molts mesos, massa… Senyor batle, no comença a ser hora de recuperar un recurs tan bàsic com és l’aigua potable?

En haver de redactar aquest primer editorial, dins el consell de redacció de Marsoc hi va haver unanimitat: la problemàtica de l’aigua havia d’encetar aquesta secció, encara que ningú es trobava en grau de parlar al voltant d’aquest tema. I ens seguim sentint així, però i què? És igual si som inexperts en la matèria! Tant és si no tenim ni idea de química o d’empreses hidràuliques municipals! La qüestió aquí és una: tots els vilafranquers tenim dret a obrir el grifó i que surti aigua potable, aigua que puguem emprar per a les feines més essencials de tota casa, aigua que no ens faci mal. En fi, esperem que aquest 2017 ens dugui litres i litres d’aigua clara.

 

Digues la teva!