Qui és en Mateu Jaume?

Ai, ara m’has mort, no sé com m’hauria de definir, sempre t’ho fa un altre a n’això. Però bé, sempre m’han definit com a dinamitzador cultural.

Per què?

Amb una paraula: a jo sempre m’han agradat les coses que duen feina i que valen doblers. I com que no tenia doblers, vaig començar a fer coses que duen feina, com per exemple: ficar-me dins festes o organitzacions, o bé donar una mà on fos i pel motiu que fos. Bé, en resum, dormir poc i ficar-me en tot! Quan estic dins un trull, tenc la sensació que si m’adorm, perd el temps; em pesa molt més tot aquest món que el meu propi treball o el descans. I a sobre, que jo som un mussol, d’aquests que els agrada fer feina de nit.

Guillem Mas

Quan va néixer la figura artística d’en Mateu Jaume?

Va néixer a l’any 1999, quan em vaig témer que a la Vila havien fet un Jesucristo Superstar. Em vaig captivar amb unes fotografies guapíssimes d’en Joan Roig, tot guapot ell, en Pep ‘Mercader’, na Magdalena ‘Baleta’ o en Jaume ‘Abella’, entre d’altres. Veure gent coneguda amb aquells vestits i que es veu que cantaven i ballaven. Ca! Vaig dir jo. És això que hem de fer. I mirau, jo havia fet teatre, però no m’agradava perquè no tenc retentiva i amb els nervis escènics que tenc oblit el guió. I clar, vaig pensar, jo m’ho vull passar bé però no vull fer teatre convencional, el musical era la idea perfecta. Ara bé, començar amb un musical era difícil, jo encara tenia 16 anys i poca barba. I com que sempre havíem vist el Davallament de Sant Joan i ens agradava molt, vàrem pensar que seria una bona primera passa. Dit i fet, al 2000 vàrem fer el Davallament de Vilafranca. S’ha de dir que com a grup d’amics ja fèiem coses, teníem un grup ben cohesionat i nombrós. I va ser al 2004 quan, per fi, estrenàrem El Musical, per La Beata. Ja s’havia engrescat més gent gràcies al Davallament i hi havia bon ambient. L’any següent ens varen demanar per fer-lo a Montuïri i hi vàrem anar. Va ser un boom. I a més, tothom s’ho va agafar molt bé ja que ho vàrem preparar amb els que ho havien fet abans. Personalment, vaig estar molt content de com la gent va respondre, tot i que jo estiràs del carro, sense aquell grup tan unit i dinàmic no hagués estat possible fer res i a part, jo no exigia massa, ells només menjaven pipes (se’n varen menjar tones i tones de pipes en es parc!). La sort també va ser que en aquell moment vaig caure en gràcia i això provocava alegria, a més, hi havia gent de tots els colors polítics, no se’n va xerrar mai de política, simplement ens ho passàvem bé. I en Jordi, el meu etern secretari, sense ell res no hagués estat a punt.

Guillem Mas

Creus que no xerrar de política, o polititzar la festa va ser important per aglutinar tanta de gent?

Sí, ara mateix això ho condiciona gairebé tot, i no tenen la culpa uns o altres, la tenim tots. Amb això no vull dir que no s’hagi de xerrar de política, però a vegades hem de saber estar per damunt.

I què va passar, per què es va aturar tot?

Varen coincidir diferents condicionants. Per una banda, sincerament, crec que vàrem tocar el sostre. No ens podíem superar, no sabíem com, i això ens va desmotivar una mica. Eren molts d’anys de fer feina i la gent també estava un poc cansada, molts no recordàvem que era anar a la mar durant l’estiu. I per altra banda, hi va haver el canvi de govern, amb això no estic dient que ens aturàssim perquè no governava l’esquerra, el que vull dir és que l’actual equip de govern no s’ha preocupat en cap moment de posar-se en contacte amb nosaltres per crear qualque tipus de continuïtat, no hi ha hagut un vincle recíproc entre els dos. Ara bé, si cap d’ells m’hagués demanat per muntar qualsevol cosa, ho hagués fet; hagués sentit que es valorava la feina feta durant aquells anys.

D’on surten els Cavallets?

Els Cavallets han estat la nova curolla. Tot va començar quan en Jaume Sansó va descobrir unes fotografies de na Catalina Not, on hi apareixien, entre d’altres, el seu home, ben jovenet. Tots anaven vestits de pagès i amb un capell engalanat amb flors i plomes de paó. A partir d’aquí, començà la recerca i entre uns quants decidírem saber què era allò i recuperar-ho. Vàrem xerrar amb diferents testimonis per saber quin ball duien a terme, quina cançó es tocava, etc. Na Ballarina ens explicà el seu record de com ballaven, ens va dir que, sobretot, pegaven molts de bots; el pare Nadal recordava que ballaven la cançó de Jo i un pastor. I entre tot això més la informació històrica que es trobà, ho adaptarem a allò  que disposàvem en aquell moment.

Autor desconegut

Com s’inicià el projecte?

El grup de recerca inicial es va mig desfer, però un parell ho tiràrem endavant. Gràcies a l’ajuda de na Catalina Sansó i en Joan Florit montàrem el ball i adaptàrem la cançó. Un cop ho tenguérem llest dissenyàrem el vestuari i al final cercarem els balladors; crec que tothom sap qui són, les veureu a qualque foto de per aquí, sense ells i la meva paciència amb ells, no haguéssim fet res. Ja es preveia un any abans amb la famosa aparició a Sa Revolta dels Cossiolers. Ho recordau, no? Tot i que abans es ballava pel Corpus, noltros vàrem pensar que ho havíem de fer per La Beata ja que, avui en dia, és la festa més rellevant de la Vila. Ah! També vàrem canviar la dama que va passar de ser un home a ser una dona, na Catalina Sansó, els primers anys, i, després, na Maria Neus Jaume. I dit i fet, a corre-cuita i sense precedents, sortirem a l’any 2010 de la balconada de Ca Sa Vestidora, en aquell moment ca na Not (Enllaç a un dels primers balls dels Cavallets).

Guillem Mas

Quina ha estat l’evolució dels Cavallets?

Després de ballar per La Beata, pensàrem que també seria bona idea que ballassin per Santa Bàrbara, d’aquesta manera es podia acompanyar la missa i revifar la bunyolada duent els bunyols els mateixos Cavallets després de la missa fins a la plaça. Un èxit. Referent al tema dels balladors, es varen fer grans, i clar, alguns partiren a Barcelona, d’altres no ho podien compaginar amb la feina i d’altres no volien ballar. L’altra cara de la moneda era que, evidentment, allò va ser una manera de començar i el canvi era necessari, no sempre podien ballar els mateixos.

Els primers Cavallets ja no ballen, ara balla l’alumnat de sisè, com s’ha arribat fins aquí?

Quan ja prevèiem que no es podia seguir igual, vàrem començar a pensar possibles sortides. I durant l’hivern del 2014, en Mateu Català va pensar que si ho fèiem a través de l’escola no perdria mai la continuïtat i hi podria participar tothom. Va ser vera. Ràpidament em vaig posar en contacte amb l’escola. Ens acolliren des del primer moment. Es decidí que a l’assignatura de música i a la d’educació física es posarien en pràctica el ball i s’aprendria tot allò referent d’aquest àmbit de la cultura popular mallorquina. A partir d’aquell moment establírem unes normes, bàsicament per rompre les regles ja sabudes sobre els Cavallets: ballarien nins i nines mesclats, serien els de sisè curs, així cada any canviarien, la dama sortiria per una votació popular de la mateixa classe i s’anirien intercanviant a cada ball o festivitat, bàsicament volíem que pogués ballar tothom que ho desitjàs. A més, d’aquesta manera participaria gent aleatòria del poble, és clar que, no només els fills, també els seus pares i les seves famílies. Quan ens reunim tots amb ells, durant els preparatius del ball, és un moment molt especial, ja que comparteixes estones amb gent que no coneixes de res o que no havies tengut l’oportunitat de conèixer. Fas poble.

Guillem Mas

D’on surt Ca Sa Vestidora? Qui elegeix el lloc?

Oh, i no ho he dit! Ca! perd el capet. Ca Sa Vestidora va ser una gran idea d’en Jordi! Simplement, com ja he dit fins ara, volíem que els Cavallets fessin poble, i quina és la millor manera de fer poble? Fent participar a la gent del poble. D’aquesta idea surt aquest lloc d’encontre. El triam l’organització, en base a dos criteris: que la casa tengui balconada i que cada any sigui a un lloc diferent del poble. Crec que fins ara ens hem portat molt bé, ha participat tothom. A més, Ca Sa Vestidora ens dóna joc en diferents aspectes: per començar el mantenim en secret fins a una setmana abans; el fet de canviar de lloc cada any, fa que el recorregut també canviï cosa que provoca una participació de gent diferent cada vegada. Com s’ha pogut veure, la gent mos engalana els carrers amb els cossiols més exuberants del seu corral, això és un bon senyal, n’estam molt contents.

Guillem Mas

Què aporten els Cavallets a Vilafranca?

Pens que els Cavallets han omplert un buit que hi havia a Vilafranca en la temàtica de festes tradicionals juvenils. Per una banda, hem recuperat una activitat de principis dels anys quaranta, fet que ha despertat l’interès dels més majors del poble. I per altra banda, l’hem acostada als més joves de Vilafranca, protagonistes de la festa, aquest fet ha implicat a les seves famílies i amics i, a més, per les noves generacions s’estan convertint en tot un símbol d’identitat i tradició. I per acabar, trob que conté tots els ingredients per fer dels Cavallets una festa de caràcter tradicional, però totalment adaptada als nous temps, inclusiva i popular.

Guillem Mas

Digues la teva!