La història següent és completament fictícia. Qualsevol similitud  amb la realitat és fruit inequívoc de l’atzar, de vegades tan cru i punyent com la realitat mateixa. L’autor, en aquest sentit, es fa càrrec de l’inevitable de les seves paraules que només pretenen fer riure, però de les quals es ressentiran, amb tota seguretat, els esperits més pudorosos i restrets. L’autor avisa que n’hi haurà per tots. L’antídot, però, pels que viuen anant de ventre és, justament, el sentit de l’humor. 

                                                                                                    

Exordi o retrat espardenyil de l’ heroïna en dos moviments (I).

Uep! Com va? Espardenyeta Sureda, aquesta som jo. Protectora de fràgils i efeminats, intercessora entre pèrfids i justos, perseguidora de corruptes manacorins i gàngsters valldemossins. Au idò!

Espardenya Sureda és l’heroïna d’aquesta sèrie de relats detectivescos a la carta, ben trempats amb filosofia, sarcasme baleàric i bon humor. N’Espardenyeta Sureda és, fonamentalment, hípster. Com veurem, els té ben posats. És guapa, alta, esvelta i pèl carabassa; més sàvia i bella que un cetaci, més pètria i ferma que un mac torrental.  Veloç com un ca rere una moixa, gràcies a la seva Velofax 95 ennoblida (tunejada) amb caixa de set marxes, selló Max Falcon i para-sol taronja; fortuïta, ella, com un raig crepuscular. Melonera fins a la medul·la i celebèrrima erudita en l’àmbit esclata-sanguil. És, de fet, doctorada en micologia amb una tesi que versa sobre els atributs teogònics de la farinera pudent, el cep, els peus vermells i els pixaconills. Segons ella, Déu és una gírgola. Això li ha suposat, de per vida, una enrevessada relació amb la cúria i els correligionaris de l’opus; acèrrims opositors del credo espardenyenc. Vesteix, com no, ulleres de pasta, collars copinya, convers i calçons cagats. Completa la fitxa espardenyil una tia banyalbufarina de l’intrèpida detectiva, na Francina Colmado, més panxuda que un cosaco i extasiada amb ses extravagàncies de sa neboda: “Me cag amb Déu, és total sa mala puta. M’encanten es seus putes cabells, quina tia!”, relata en la intimitat madò Colmado, no sense fotre’s religiosament, llençant compassades mirades a tort i a dret, el divuitè diazepam de la jornada; “però ­–afegeix tot aixecant, inquisitiva, l’índex de la destra– va xereeeeca. Saps que ho està de prima!”. Ca na Colmado, per cert, sembla Iran; un vertader batibull de xarops, damajoanes, píndoles i comprimits esperant a convergir en la fabricació d’una bomba definitiva que sumiria la humanitat en uns sumptuosos focs d’artifici que exigirien d’unes bones ulleres de sol Prada amb vistes a la fi del món. En fi, en el seu fur intern, el narrador d’aquestes peripècies confessa que na Colmado, en definitiva, li arria bé i que, si juga amb foc, ca seva farà un tro el dia que menys s’ho esperi.

Els plats predilectes de n’Espardenya són un sucós arròs brut per mullar-hi pebre verd  -de primer- i una generosa dosi de llengua amb tàpares, amb moltes tàpares -de segon-, dels que la xereca detectiva se n’abasteix dia sí, l’altre també, a través del portentós servei a domicili del ristorant Es Cruce. Ningú li treu, tampoc, una bona llesca de pa amb sobrassada i sucre cada dematí per esmorzar (dit a la catalana) o per berenar (dit a la mallorquina: l’ontologia mallorquina no entén de distincions entre un entrepà d’anxoves a mitjan horabaixa, un conill torrat de bon dematí o un bon botifarró per preparar el ventre just abans d’unes brovoses sopes vespertines). Les cafeteries favorites de la intrèpida són Ca’n Pere des Ferros Torts, Es moliner vell i ca la seva tieta, que, apart d’ un galliner mesopotàmic, també sembla una grollera taverna per xonis i gitanos. A nivell de lectures, n’ Espardenya és una voraç comensal de l’articulisme de Marsoc i una assídua eventual de la literatura llatinoamericana, fecunda en relats detectivescos; Borges, Paco Ignacio Taibo II, Piglia i Bustos Domech al cap. Feina: repartidora a la pizzeria manacorina Es pardal que cou! Carrera: antropologia cultural. Facebook: Espardenyeta Sureda; Instagram: tancat per injuriar, en plena efervescència dialèctica, un capellà presumptament pederasta de Cristo Rei. Religió: conversa budista i escèptica en potència. Credo polític: mereix la punyent digressió que continua en la següent remesa espardenyil.

15135478_1162981783737735_42388320_n-png

Digues la teva!