Són les 19 d’un dimarts qualsevol, i en David, assegut davant jo amb una cervesa per evitar que s’aixugui la gola, ha acabat la jornada laboral. Ara, passada la trentena, es dedica a la construcció, però no té repars a l’hora de canviar i provar una feina nova. La vida és per viure-la, i ell, d’això, en sap.

La idea d’aquesta entrevista sorgí un dia, entre canyes i barres de bar, perquè una servidora quedà més enlluernada de la senzillesa de la seva expressió, que no de les fascinants i divertides historietes que explicava del seu darrer viatge per alguns llocs remots d’allò que Colom devia denominar Les Índies.

No podíem, per tant, deixar passar l’oportunitat de donar veu, a través de Marsoc, a aquest vilafranquer tan peculiar que, al més pur estil de Marco Polo, un dia decidí de partir, tot sol, cap a l’Àsia Sud-oriental a descobrir, de manera personal, un nou món.

 

On has estat, David?

El 2015 vaig anar de dia 2 de novembre a dia 22 a Tailàndia. Tot sol. No havia sortit mai d’Espanya; ma mare és de la península i es pot dir que només havia anat de Càceres a Portugal. Em vaig desvirgar en viatges internacionals!

img_0011

En David a Maya Beach, Tailàndia (escenari de la pel·lícula ‘The Beach’)

 

I a més, sol…

Tot sol, sí.

Però això va ser premeditat o va ser circumstancial?

Varen ser les circumstàncies: hi havia d’anar amb una altra persona, però al final no va poder venir per motius laborals i jo no em vaig tirar enrere i vaig seguir.

No et feia por?

No, perquè… Por, no. Bé, potser una mica o respecte, però… Es pot dir que estava tan il·lusionat amb anar a Tailàndia que ja m’havia mentalitzat d’anar-hi.

Per què Tailàndia?

Perquè fent feina a l’hotel on estava, vaig conèixer una al·lota d’Astúries que em va explicar que hi havia estat i que segurament hi tornaria. Això va ser al 2013, però després ella no hi va anar i jo tampoc no tenia gaire predisposició econòmica. Per això ho vaig deixar anar. Hi vaig anar dos anys després, quan vaig poder. Ho vaig aplaçar.

 

img_0014

En David a Happy Beach, platja de l’illa tailandesa de Ko Phan Ghan)

 

Què t’atreu del sud-est asiàtic?

Al primer moment, que era una destinació molt barata. A més, vaig cercar informació per internet i vaig trobar que per fer un viatge estil motxiler, és el lloc perfecte.

Ara que has estat allà, quines diferències remarcaries entre la societat occidental i l’oriental?

Pff… Són moltes, són moltes! Són… La més important és l’aspecte físic, que impressiona bastant! A ells també els impressionam nosaltres! De fet, vaig anar, al darrer viatge, a dins un bus carregat de gent i jo era l’únic occidental. Ara em desviaré una mica del tema, però comparat amb Tailàndia, on des del minut ú veus gent europea o de Canadà, Estats Units… Aquí [referint-se a Sri-Lanka] vaig estar tres dies a veure gent occidental com jo!

 

img_0008

En David entre els familiars de n’Athula, el seu amic

 

El segon viatge que vares fer va ser a…

A Sri-Lanka i també va ser arran de la mateixa companya d’abans, que ja hi havia anat i m’ho havia recomanat.

I pel que fa als costums… Hi ha diferències entre els dos viatges que has fet?

Tailàndia està més occidentalitzada que Sri-Lanka. A Tailàndia, amb el tema menjar, des del primer moment tens accés al menjar europeu més comú. En el cas de Sri-Lanka això ho trobes a llocs molt concrets, a llocs que són exclusivament turístics: complexos turístics, etc. I una cosa que em va impressionar molt de Sri-Lanka és que mengen amb les mans; no utilitzen ni bastonets com a Tailàndia.

Quin és el plat típic de Sri-Lanka?

No ho sé exactament quin deu ser, però jo vaig menjar com unes galletes, que aquí s’assemblarien a les típiques del cafè amb llet del matí, que no són galleta Maria; són com a ovalades, però enlloc de ser dolces són, com no, salades i picants perquè allà tot és picant: tu demanes, pica? I ells et diuen, no! Però pica molt… No pica per a ells, però per a nosaltres sí.

On vares aconseguir integrar-te més amb la gent del lloc?

A Sri-Lanka, clarament! Pensa que jo a Tailàndia vaig estar amb turistes: amb un italià, amb un francès… I aquí, un dia vaig anar d’excursió amb alemanys i gent de Nova Zelanda que em vaig trobar per pura casualitat. He estat, sobretot, amb gent d’allà: em varen dur d’excursió, vàrem anar a un Llac, vàrem fer foc… Allà, baldament faci 40 graus, pots fer el foc que vulguis, ningú et dirà res! I va venir un home, amb una falda un poc estranya i un ganivet de gran dimensions en la mà, amb un enfilall de peixos i el vàrem cuinar allà mateix i… Molt autèntic, tot!

 

img_0003

“Cuiner” d’un dels llacs de Dambulla

 

img_0004

Llacs de Dambulla

 

Quin recorregut vares fer aquesta darrera vegada?

Allà hi ha tres grans ciutats: Colombo, que és la capital; Candi, que està a les muntanyes i no és com la resta del país: allà arriba a fer-hi fred, fins i tot! I, finalment, Dambulla. Jo vaig anar a Colombo i, després, vaig anar a Dambulla perquè a devora hi ha una famosa roca que es diu el Sigiriya, que és una roca incrustada enmig del no-res i són 300 metres d’altura; ve a ser com Bonany, però en roca i per amunt. I era molt turística, per això jo vaig decidir anar a una altra que hi havia devora i era igual d’alta. Una valia 30 euros, l’altra 3. La cara estava plena de gent, a l’altra era més particular tot.

img_0009

En David a la roca immensa del costat de la roca Sigiriya

 

Quin trajecte aeri vares fer?

Aquest pic he fet Palma-Madrid, Madrid-París, París-Bombai, Bombai-Colombo.

I quan arribes a l’aeroport, després del viatge, què fas?

Menjar i anar a fumar [riu]. Fumar un cigarro, el primer de tot! Només arribar a l’aeroport te n’adones que el tio que està fumant devora tu pot ser un hindú, com pot ser un àrab, com pot ser un de Canadà com… L’aeroport de Palma rep un model de gent molt més determinat: és el típic guiri alemany o anglès; europeus, vénc a dir. Allà et trobes des d’un argentí a gent de Canadà, gent de Tailàndia, gent de Taiwan (que jo crec que són els que més viatgen d’Àsia)…

I com va ser l’arribada?

Vaig arribar allà el vespre. És una història un poc així… [riu] Perquè a Bombai, esperant el darrer avió, vaig conèixer una dona de Canadà d’uns cinquanta anys que se n’anava a les Maldives, i una monja. Al final, vaig arribar a Sri-Lanka i vaig compartir taxi amb elles dues. La canadenca va botar del taxi i vàrem acabar al cotxe la monja i jo. He de dir que em va beneir i tot, abans de botar del taxi!

Et va ser difícil trobar hotel el primer vespre?

Vaig mirar i em vaig quedar al primer perquè gràcies a l’experiència de Tailàndia un ja sap més o manco on et clavaran! Quan fas un viatge tan llarg l’únic que vols és dutxar-te, deixar la maleta i menjar alguna cosa.

Quina anècdota destacaries d’aquest darrer viatge?

Vaig arribar a una ciutat on, per arribar a Dambulla, havia de fer escala. El bus em va deixar a una estació d’autobusos on n’hi havia uns vint o trenta, però el que anava a Dambulla ja havia partit i, a partir d’aquí, em vaig haver de cercar la vida un poc i demanar pel carrer com podia arribar a la ciutat. I així, demanant demanant vaig veure un al·lot un poc mudat que pareixia que tenia estudis i vaig pensar “up! Aquest al·lot deu xerrar anglès!”. Ell em va dir que també anava cap a Dambulla, que hi podia anar amb ell; em va ajudar en tot el va poder, va quedar bastant sorprès de què feia jo allà, tot sol, fora bus i demanant! Vaig trobar que tenia molta curiositat perquè em feia moltes preguntes: em demanava quant guanyava cada mes a Espanya, què valien les coses… De fet, jo cada vegada que podia i disposava d’internet, els mostrava on era Mallorca: ningú en tenia ni idea!

Ens vàrem ficar dins el bus cap a Dambulla. A diferència d’altres busos en els quals jo havia viatjat, aquest estava capacitat per unes 70 persones, però a dins hi havia unes 120 persones. A part d’això, el bus no s’atura, només frena: per pujar o baixar, la gent s’enganxa o es tira… Per fer 50 quilòmetres, per una carretera en obres, vàrem estar dues hores… [riu] Jo, allà, que em cagava en tot en mallorquí i tot el bus que em mirava: tothom al·lucinava! I jo dient, “on m’he ficat aquest pic?!”.

Però vares arribar, no?

Sí, sí. Aquest jove es va interessar, va cridar un altre jove amb un tuc-tuc i em varen demanar el que volia. El tuc-tuc és el mitjà de transport més comú a Àsia. Són com uns carricoches… Són motos amb una carrosseria similar a la del cotxe, darrera. I aquest home em va acompanyar i em va indicar. Gràcies a que em deixàs a un hotel determinat, vaig poder conèixer el bar on hi anaven els joves d’allà els vespres a jugar a billar.

Quina llengua parlen a Sri-Lanka?

El cingalès. De fet, en vaig aprendre un parell de paraules: estuti, que és gràcies; un, dos, tres, que és kaide, kaitu, nai… I amatasiri, que és com what the fuck! A més de certes frases que utilitzen per discutir. Era graciós perquè quan la gent d’allà em demanava què havia après i els ho repetia, reien molt i es quedaven flipats pensant “qui conyo deu haver conegut aquest que li ha ensenyat això?!”.

img_0010

Que et movies, en cotxe?

No, amb moto. I a Sri-Lanka, al sud, a la part de platja, també. Pel centre no perquè anava amb els companys que havia conegut.

La justícia al sud-est asiàtic és molt dura, no? Robatoris, tràfic de drogues, etc. són delictes molt penats…

Sí, estan molt penats. Però la gent segueix cometent delictes, realment és com a aquí. El que passa és que això és així per la imatge internacional que pretenen projectar. Si no estàs tan penat, encara la imatge que donarien al món seria pitjor.

A Tailàndia, per exemple, vaig anar amb un bus en què hi havia un cartell que deia que si et trobaven bevent dins el bus, et podia caure un any de presó. A Sri-Lanka, si t’apleguen amb quantitats grosses de droga, hi ha un cartell molt gran a l’aeroport que diu que la condemna és la pena de mort directa.

 

I del tsunami…

A Sri-Lanka vaig anar a una zona que es va veure molt afectada pel tsunami. Vaig anar a un museu del qual vaig sortir amb els pèls drets… I impressiona perquè veus una foto d’un tren on s’han mort 1500 persones dins, el mateix tren amb el que tu has vengut dos dies abans… Això em va fer veure que havia passat de veres, que era allà.

img_0012

Museu del Tsunami de Sri-Lanka (Akurala)

 

Creus que s’han reforçat les mesures de seguretat, arran del tsunami?

No, realment no. Però pel que conten al museu, va ser una ona que va arribar a anar a 800 quilòmetres per hora dins la mar. Una ona de 10 metres. La primera va arribar a les 9 i la segona a les 9:20. I els va aplegar dia 26 de desembre, dia després de Nadal, tothom dormint. Devora allà on jo m’allotjava, hi havia una escola que d’ençà del tsunami està clausurada i tanta sort que era festiu perquè si els arriba a agafar en un dia lectiu, a les 9 del matí quan els nins entren a escola, la desgràcia hagués estat molt pitjor.

De fet, de la gent del poble que vaig estar, tothom té familiars o coneguts morts o desapareguts. Un amic dels que vaig fer em va explicar que ell es va salvar perquè es va aferrar a una palmera. Em va impressionar veure com són perquè si això passàs aquí, amb el caràcter dels occidentals, més d’un es penjaria, però allà assumeixen el que els ha passat i diuen “hem de seguir endavant”. Trob que són molt d’admirar.

I pel que fa a la religió?

A Sri-Lanka, el 80% de la població és budista i el 20 restant és musulmana. El cristianisme és molt minoritari, però hi ha més esglésies cristianes a Sri-Lanka que a Tailàndia.

Vares viure qualque ritual propi?

Els dies que hi ha lluna plena, a Tailàndia fan una festa, la Fullmoon Party; en canvi, a Sri-Lanka, aquest dia no es pot vendre ni comprar alcohol.

Vares visitar temples budistes?

Sí, el de Dambulla. Hi havia monjos que meditaven. Allà, tot el país és molt pla, però damunt cada roca com les que t’he dit abans, hi ha un Buda que deu fer 10 o 15 metres d’alçada.

La majoria de gent que vares conèixer, practicava el budisme?

És que el budisme no es practica. La religió budista és una manera de viure. No és com, per exemple, els musulmans; no és tan a raja tabla. Tu, si tens una estatueta d’un buda a casa sempre ha de tenir o una espelma o una bombeta davall; si et fas una foto amb un buda, tu has d’estar més avall; si et fotografies amb una estàtua, mai pots posar-li un peu a sobre, has d’estar amb els peus en terra… Això m’ho va explicar la gent d’allà: jo volia tatuar-me un buda, però la gent em va dir que això estava molt mal fet! [Riu]

img_0013

En David davant del temple budista de Dambulla

 

Què és el que t’estimula a viatjar tot sol?

Que en certa manera és una aventura tot. Et poses a prova a tu mateix: cada dia veus que has estat capaç de trobar un hotel, llogar una moto, menjar, comunicar-te amb la gent…

Ho recomanaries? Creus que tothom hi està preparat?

Sí, ho recomanaria totalment. I no, bé, la veritat és que tu saps que estàs preparat o no quan ho fas. Capaç ho és tothom, però després ja és decisió teva si repeteixes o no.

Necessites estar un poc mentalitzat prèviament?

Si tu viatges amb respecte i sense xuleria, et trobaràs totes les portes obertes. Jo me n’he adonat que hi ha un llenguatge universal que t’ajuda a conèixer a les persones i a saber si te’n pots refiar.

Creus que aquest llenguatge és més útil a Orient que a Occident?

En aquest països asiàtics, sobretot en aquests que reben pocs turistes com Sri-Lanka, el que passa és que pensen “pocs turistes que vénen, que s’hi sentin acollits i bé!”.

No té a veure amb el caràcter…

Bé, subnormals n’hi ha per tot! [Riu]

Vares fer molts amics, allà? Hi mantens el contacte?

Sí. De fet, els tenc a Facebook. Jo no havia dit res a cap d’ells i ells, d’ençà que vaig arribar, m’escriuen i s’interessen per jo. Els vaig cridar molt l’atenció, la veritat!

 

img_0007

En David amb el seu amic Athula

 

Quines advertències faries a la gent que es planteja de viatjar tota sola, però encara no ha fet el pas?

Que no perdi en cap moment el passaport! Que no el perdi! Jo no l’he perdut mai, però és una preocupació que sempre dus, quan estàs enmig.

Passes més pena del passaport que dels doblers?

És que fora doblers tornaràs, fora passaport, no… A no ser que donis 500 euros a qualcú…

Sí? Funcionen així?

Sí. Tant a Tailàndia com a Sri-Lanka el nivell de corrupció és brutal… I supòs que jo només he vist el que es diu la punta de l’iceberg. A Tailàndia, em varen aturar a un lloc que només es podia anar a 40 perquè anava a 50-60, però em varen aturar només pel fet de ser turista, no per multar-me. Els has de donar uns doblers perquè et deixin partir, però són doblers que veus que se’n van dins la butxaca; ni rebut ni res. Uns 400 bahts, que serien 10 euros. I els dos companys meus també.

Quins plans tens, de futur, respecte als viatges? 

Seguiré viatjant, clar que sí! De moment, cap a Àsia. Amèrica del Sud em fa encara un poc de respecte. Pens que a Àsia estan un poc endormiscats encara i, per exemple, a Sudamèrica en Colom els va espavilar fa estona! [Riu i fa broma]

Pròxim viatge?

No ho sé, però pens que Indonèsia seria interessant.

I la pregunta de clausura: estàs satisfet, en general, dels teus viatges?

Sí, n’estic molt content! Moltes gràcies a la revista Marsoc i esper que vos agradi!

Digues la teva!