Essent l’any Ramon Llull, citaré un pensament seu: “tot el que vulguis fer per Déu, feu per qualsevol germà i ho hauràs fet per Déu” (Llibre d’Amic e amat).

El Déu vertader és la vida, tota vida, l’ésser, tota existència. Una espiritualitat sense la vida és pura fantasia. És allò d’estimar Déu sense Déu. El Déu que podem estimar és visible, està al nostre abast, el podem veure i tocar, és semblant a un mateix. N’Albert Camús Cintes, diu: “Un món sense amor és un món mort” (La pesta). L’amor sol ser humà i existencial. El teòleg català Josep Vives (Creure el credo), escriu: “Una fe sense amor només pot ser morta”.

Estimant, defensant les causes justes, ens acostarem al món espiritual. Només resant, encara que sigui de genollons, no demostrarem res, i la nostra espiritualitat serà inútil.

Lluitant a favor d’aquesta humanitat concreta, haurem lluitat, sense pensar-ho, de la manera gandhiana, com Luther King, Oscar Romero, Mandela, Victor Jara, Jesucrist, etc.

Digues la teva!