Avui hem fet una entrevista a na Maria Àngeles Marchirant. Na Maria és una programadora d’arts escèniques fincada al País Valencià, que treballa amb na Laura Marín i que ha vengut a la FIET 2016.

Ella treballa a una empresa privada que gestiona, produeix, distribueix, realitza el procés comunicatiu de productes culturals relacionats amb les arts escèniques per tot el territori de l’Estat Espanyol, així com també, s’encarrega d’assessorar programacions teatrals i coordinar fires.

Què representa per tu venir a la Fira de Teatre de Vilafranca?

És un punt d’encontre. No només veus productes d’alta qualitat, sinó que ens dóna l’oportunitat de conviure i relacionar-nos d’una manera pausada amb els companys, no solament amb les companyies, i, també, amb els programadors. És una manera d’intercanviar i de veure, d’apropar-nos més a la nostra professió i de relacionar-nos amb la gent d’aquest món.

Com valores el producte que s’ofereix en aquesta fira?

M’agrada que em facis aquesta pregunta per poder posar en valor la FIET. Mira, nosaltres cada any assistim a 13 Fires d’arts escèniques, i a un munt de Festivals. Cada any hi ha la collita que hi ha, ja que és una collita artística. Ara bé, la FIET té una capacitat de programar una qualitat absoluta. Després hi ha els riscos de les estrenes, evidentment, però els artistes a algun lloc s’han d’estrenar, i això aquesta fira ho permet. També ofereix un alt nivell en varietat ja que té totes les disciplines; teatre, dansa, circ, màgia, manipulació d’objectes, productes internacionals, etc. Tota aquesta amalgama fa de la FIET una fira d’alta qualitat. A més a més, intenta englobar diferents franges d’edat, ja que no tot el teatre val per a tots els nins, aquest fet també li aporta més qualitat a la fira.

Maria Àngeles Marchirant

M. Ángeles Marchirant a Vilafranca (FIET 2016)

 

Ens expliques una mica quines activitats teniu programades específicament per a vosaltres, a part de les activitats que s’ofereixen al públic?

Els programadors tenim una sèrie de conferències, encontres i cursos que ens permeten trobar un fòrum de debat i formació sobre temes específics de la nostra professió. FIET forma part de la Coordinadora de Fires nacionals, i ser soci d’aquesta coordinadora ens permet dur un curs per a nosaltres sobre coordinació, màrqueting i comunicació, ja que nosaltres no deixam de ser empreses de productes d’arts escèniques. Així i tot, fins ara havíem deixat una mica de banda tot allò que fa referència a la gestió empresarial, però aquest curs ens ajuda molt en aquest aspecte no menys important.

I ja per acabar l’entrevista, m’agradaria que em donassis la teva opinió sobre el que succeí a Madrid amb els titellaires.

Jo don suport als meus companys els titellaires, total i absolut, i puc dir-te que en general tots els meus companys de professió també. Entenc que la llibertat d’expressió és meravellosa i que no s’ha de faltar a la llibertat de l’altre. Ara bé, dit això, també vull dir que un artista pot parlar del que vulgui i com vulgui. El problema és quan un professional que deu ser un polític o en el seu defecte un gestor cultural, ha de saber el que programa i a quines edats va dirigida l’activitat. Ha d’haver vist el contingut i s’ha de publicitar el background de l’obra. Entenc que un espectador es senti ofès o agredit, però si l’espectador sap allò que va a veure, i tot està ben publicitat, aleshores, no hi ha d’haver cap problema. Per mi va ser un fet que es va treure molt de context, un insult cap a les arts escèniques i una falta de respecte pels companys.

Digues la teva!

NOM

COMENTARI