Un any més, i com ja en fa catorze, arriba a la Vila la FIET, el projecte insígnia d’un col·lectiu, Sa Xerxa, que des de l’any 2002 brega per oferir una oferta teatral infantil i juvenil de qualitat  i per crear espais d’intercanvi i propulsió de la pròpia cultura teatral balear.

 

FIET 2016. XIV Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears

 

És tot un honor que el nostre poble fos l’hàbitat triat per dur a terme aquest experiment, que ara ja s’ha consolidat  i ha assolit un lloc entre les fires de teatre infantil i juvenil d’Europa. Per això i com a petit tast introductori de l’edició XIV de la FIET, ahir en Guillem Mas i n’Apol·lònia Rosselló varen quedar per fer un cafè amb Jaume Gomila, president de Sa Xerxa.

Jaume Gomila, metge d’urgències de professió, pare de família, i les estones lliures, voluntari, com diu ell, de Sa Xerxa, va una mica “apurat” perquè just demà té lloc la presentació de la Fiet 2016 al Caixafòrum de Palma.Tot i així, amable com sempre és, ens cedeix un espai per poder xerrar amb ell i conèixer de més a prop la trajectòria d’aquesta Fira, ja consolidada des de fa anys en el nostre municipi, i si ens permeteu l’atreviment, una Fira que ja és un poc nostra; feta amb la xarxa que van teixint els voluntaris del nostre poble, juntament amb moltíssima més gent. Nosaltres, per descomptat, xerram de la nostra, de la que coneixem, de nosaltres mateixos, perquè en definitiva, sense aquest entramat humà, aquesta Fira no seria possible.

 

unnamed-1

Jaume Gomila davant del Casal d’Entitats, punt d’informació i taquilla general

 

Sempre has estat el president de Sa Xerxa. Què et suposa ocupar aquest càrrec i promoure una fira tan exitosa com la que tenim a Vilafranca?

Bé, això de ser el president vol dir que som el voluntari que va assumir la presidència de Sa Xerxa, que és aquesta associació sense ànim de lucre que va potenciar i crear això que és avui dia la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears (FIET). És veritat que a aquest carrec ja l’he oferit moltes de vegades però ningú s’anima (rialles). Seriosament, seguesc tenint energia i ànims per fer coses, de fet, pensau que el vostre tècnic de l’Ajuntament, en Jordi Rosselló, l’hem fet fins i tot secretari de Sa xerxa i això té molt de valor. I és que gent com en Jordi Rosselló, que tothom sap qui és, aporta molt pel que fa a la dinamització cultural, però per nosaltres ha aportat molt més que ser simplement un treballador, contribuint activament en tots els sentits perquè la fira vagi endavant

 

Per què Sa Xerxa? Per què aquest nom?

Una xarxa tothom sap que és. Nosaltres ens vàrem inspirar molt amb la Fundació Xerxa de Catalunya, que és una entitat que fa més de trenta anys que va començar a promoure el teatre infantil i juvenil a Catalunya per més de vuitanta municipis, amb voluntariat local, i bé, nosaltres vàrem quedar una mica enlluernats amb aquesta idea de funcionament i vàrem pensar “ei! Nosaltres hem de fer aquí una xarxa!”, i ens vàrem posar Sa Xerxa, perquè en lloc de posar-ho oficial “La Xarxa”, vàrem preferir que la gent se sentís identificada. Sense un entramat de gent, voluntariats, treballadors, programadors, etc. no seria possible.

 

Creus que les entitats col•laboren suficientment per tal que la fira surti endavant?

A veure, nosaltres vàrem començar amb una proposta arriscada, quan encara hi havia en Damià Pons a la Direcció General de Cultura, i Pere Muñoz, i com a per fer-nos callar entre cometes, perquè realment aquest projecte era novedós, varen dir “bé, aquí teniu sis mil euros”, i així vàrem poder començar. Pensem que ja hi havia la Fira de Manacor, que ja tenia molt renom. Nosaltres érem molt petits i quan un pensa en una fira de teatre infantil i juvenil s’imagina només quatre pallassos per entretenir els al·lots… Aquest projecte no s’acabava d’entendre, per això nosaltres ja li posàrem fira, perquè ja teníem pretensions que això es convertís en un vertader mercat. Crec que els hem anat convencent poc a poc, i la veritat és que les institucions han respost. Hem tengut èpoques més bones, i d’altres de més difícils en què s’han compromès i després no han cumplit. S’ha de dir que durant l’època de na Maria Salom (PP) al capdavant del Consell Insular, ens va ser més complicat: a final d’any, quan ja s’havien compromès i estava publicat al BOIB, ens cancelaren les subvencions i vàrem quedar a prop de 30.000 euros a l’aire i aquest cop va ser quasi mortal. També, s’han endarrerit en donar-nos les subvencions, fins i tot, han arribat a pagar-nos al cap d’un any i mig, però bé, en general sí que puc dir que col•laboren.

 

Trobes clau i prioritària la col•laboració de la gent?

Sí!!! La resposta no pot ser d’altra. Com he dit, jo només som el president, però sense la gent aquesta Fira seria impossible, i, a més, amb les dimensions que va adquirint any rere any: allotjaments, menjars, anades i vengudes a l’aeroport per recollir les companyies que vénen de fora… Després, també hi ha d’haver gent que coordini tots aquests voluntaris, fer uns horaris i una logística, i clar, això també és molta feina.

 

Per què Vilafranca i no a un altre lloc?

Són casualitats. Va passar que en Joan Gomila i jo mateix que teníem GOM teatre, i havíem començat a fer “poeta amb bicicleta”, ens volíem semiprofessionalitzar. En aquells moments, en Jaume Sansó era el regidor de cultura de l’Ajuntament i acabaven de remodelar el teatre, que és un teatre petitet però molt acollidor. D’aquesta manera, varen començar a dissenyar una programació agosarada, tant que en un moment donat se sentiren una mica agobiats, per això ens varen proposar a nosaltres encarregar-nos de la gestió del teatre. Com que som un poc kamikazes (riu), l’any següent ja teníem damunt la taula la proposta de la Fira. I fins a avui.

 

A nivell personal, que t’ha suposat emocionalment, econòmica i social la FIET?

(Bufa) Emocionalment puc dir que de l’única cosa que m’empenedesc és d’haver robat temps a la meva família. Però la recompensa també és que les meves filles també han pogut créixer i veure obres de moltísima qualitat. A més, que és un somni que s’ha fet realitat: una Fira que volíem que fos com les grans fires que hi ha a l’Estat Espanyol i fins i tot a l’estranger. Aquesta realitat no té preu per a mi. És una emoció indescriptible perquè veus que la gent respon, ajuda i que supera en escreix allò que havies somniat.

Econòmicament, sempre me’n record que en Tomeu Matamalas i en Pep Alba deien entre rialles “ si haguéssim venut pisos quan hi havia es boom urbanístic, saps que n’haguéssim fet de doblers!”  A nivell personal, no m’entra dins el plantetjament d’aquesta idea: faig feina com a metge a l’administració pública i la vida em tracta bé; em sembla una aportació lògica com a agraïment. No vull pensar si he perdut doblers o no.

 

unnamed

 

Si haguessis de definir Sa Xerxa amb poques paraules, quines triaries?

Crec que les paraules concretes seria útil i necessària perquè la cultura ho és, perquè està lligada a l’educació, a la salut mental, a la convivència entre les persones, compartir emocions. Per tant, sí, les meves paraules claus serien útil i necessària.

 

Com està actualment la situació econòmica de Sa Xerxa? Veus factible que la Fira de Teatre es pugui realitzar més anys si no millora l’actual situació econòmica?

Si m’haguessis fet aquesta pregunta fa dos mesos, t’hagués respost que estàvem en una situació molt crítica i que això no tenia solució. A dia d’avui, a un dia de començar una nova edició de la FIET, te diria que som optimista en el sentit que Sa Xerxa sobreviurà. Era necessari fer aquesta fira d’enguany per vàries coses: una perquè aprofitam les ajudes i subvencions que rebem des de l’Ajuntament, Conselleria… fins i tot del Ministeri d’Educació i Cultura, i així poder anar rescabalant el deute que tenim pendent, que ens ha creat la mateixa dinàmica burocràtica d’aquestes subvencions. La nostra independència, que és un gran valor, també ens juga en contra perquè nosaltres no generam recursos, això fa que depenguem del compromís de l’administració i del seu compliment. Per tant, crec que la situació econòmica de Sa Xerxa és semicrítica perquè veim que podrem sortir-ne, però basta dir-vos que estam a prop d’uns 110.000 euros, que és una barbaritat per a qualsevol família avui dia, pendents de cobrar i que s’haurien d’haver cobrat fa més d’un any. Si no hi ha res de nou, i amb una mica de sort, es cobraran a principis de l’any que ve i això no pot ser, perquè és veritat que les administracions valoren molt la nostra feina, però fa falta que la burocràcia de l’Administració sigui una mica més àgil i més fiable.

 

Continuant amb el tema de les subvencions, estau contents de les ajudes privades que rebeu? En farien falta moltes més?

Evidentment, tota ajuda privada que rebem, d’empreses privades tant de fora com dels comerços locals de la Vila, que es veuen beneficiats aquests dies amb la Fira de Teatre, sempre és ben rebuda i ho agraïm molt. Emperò encara ens falta treballar més aquest micromecenatge, i estam esperant que surti d’una vegada aquesta llei de mecenatge que fa anys els polítics diuen que instauraran, però que de moment encara no hem vist res. Aquesta llei seria per afavorir les aportacions econòmiques privades, ja que desgravarien fins a un 75% de l’import absolut a la declaració de la renda. Això suposaria que la gent no veuria perduda del tot aquesta aportació, i per tant, no faria tanta mandra poder ajudar econòmicament en una cosa que tu creus i consideres que ha de seguir existint.

 

Per entendre la tasca que suposa l’organització d’un esdeveniment de tals magnituds, i que no és fruit nomes de la bogeria transitòria de quatre amants del teatre, ens podries explicar breument quina feina comporta durant tot l’any poder realitzar aquesta fira? Anau a altres fires per contactar amb els programadors? Com confeccionau les agendes teatrals durant aquests dies?

Quasi quasi no hem començat aquesta fira d’enguany i ja estam pensant i confeccionant la fira de l’any que ve. Quasi se solapen una amb l’altra perquè la feina de preparar una fira, com et deia, no és cosa d’un dia. Pensa que al 2002 vàrem començar amb uns 10 espectacles, però al llarg dels anys hem anat aprenent, assistint a moltes fires, tant de dins l’Estat Espanyol com de fora: Sant Petersburg, Finlàndia, Regne Unit, França, Itàlia, etc. Conèixer programadors et permet explicar el que fas i fer que s’interessin i venguin. També s’han de veure tots els espectacles per tal de programar-los dins la FIET; de fet, ara ja és raríssim que no haguem vist abans totes les funcions. I és que l’exigència de qualitat de la Fira de cada vegada és més alta, tant per part dels programadors com per part del públic. Les companyies que vénen aquí aconsegueixen contractacions, i clar, això fa que les vulguin venir a la FIET. Nosaltres no volem fer una fira, nosaltres ja tenim la FIET!

 

Aquest any, tot i ser una Fira una mica més reduïda quant a espectacles, no per això emperò manco atractiva i de la mateixa categoria, estau satisfets o creis que falten més dies i més obres perquè sigui tant o més exitosa que la dels anys anteriors?

D’allò que en diuen fer d’una necessitat, virtut… Si et mires bé el programa, pensaràs que es una firassa! Hi ha espectacles de tot gènere i tipus, hi ha prop de vuitanta representacions en gairebé quatre dies, per tant, es impossible que n’hi capin moltes més. Sí que tal vegada ens sap greu no poder haver donat lloc a companyies que ens hagués agradat molt que hi fossin, però pressupostàriament no ho hem pogut fer, i a part, necessitam que aquesta Fira ens deixi un remenent de doblers per poder sobreviure a ses malmenades que ens ha donat el retard de les subvencions anteriors. Feim una molt bona fira! La gent que ve per primera vegada o que ve d’altres anys anteriors no veurà la diferència referent a qualitat i quantitat. Les companyies estrangeres, que volíem que hi fossin enguany per donar un caire més internacional, potser vinguin l’any que ve. Esperem que hi hagi sort.

 

Per acabar, que els hi diries a tota sa gent perquè venguin a visitar aquests dies la Fira de Teatre a Vilafranca?

Bé, sobretot que si es pot, per favor, que reservin amb antelació les entrades dels espectacles: ens sap greu que vengui gent d’enfora com Andratx, Sóller, Calvià, Pollença etc. i es quedin sense entrades. I en general, que tothom que vengui gaudeixi dels espectacles, de la màgia dels carrers; que aprofitin per venir a passar uns dies en família. Crec que hi ha pocs esdeveniments en què la família sencera pot gaudir junta i la FIET és un d’aquests!

 

 

 

 

Digues la teva!