En aquestes dates, sembla que tot envolta el mateix tema , potser perquè som mestra, potser perquè tenc filles, potser perquè començ la feina a la mateixa hora .

El setembre ve marcat pel retorn a la rutina i l’escola sembla ser una representant d’aquesta rutina.

I aquesta rutina pot ser uns dels motius que provoquen la desmotivació de l’alumnat, acostumat a un món de canvis vertiginosos, a recompenses immediates, a continguts que sovint no veim perquè s’han d’aprendre quan tenim una eina que ens ho diu tot, fins i tot el que hem de pensar.

Cada dia s’allunya més de tots nosaltres, no només dels infants, el sentit de paraules com estudi, esforç, constància, ànsia de superació…  I no en parlem si ho volem lligar a la paraula escola.

Pareix impossible que en el mateix món hi hagi realitats on es viu d’una manera tan diferent, amb diferents valors.

Per intentar retrobar aquest sentit a anar a l’escola hem començat aquest curs mirant Camí de l’escola, un documental del Fons de Cooperació Menorquí que mostra com és un dia per a un infant a Nicaragua i un dia per a un infant a Menorca.

El dia comença igual: amb la sortida del sol. Dos infants viuen a continents diferents, però la seva vida envolta les activitats escolars, i de quina manera! Com vesteixen, què mengen, com fan el trajecte fins a l’escola , què creuen, què pensen, com se senten, què fan quan no són dins l’aula.

Els comentaris dels alumnes no es fan esperar. La seva empatia dispara els comentaris que faciliten el debat.

De totes les aportacions en treiem una sèrie de valors que tenim al nostre dia a dia: comoditat, diversió, ho té tot…   I d’altres propis de l’altra situació: constància, esforç, pobresa material.

L’activitat final serà la reflexió sobre si n’hem de deixar algun de banda i incorporar-ne d’altres.

sol6

Digues la teva!