La setmana passada, abans dels dos darrers partits de lliga, vàrem tenir l’oportunitat de reflexionar una mica sobre l’inci de temporada amb els capitans dels equips femení i masculí del C. F Vilafranca, na Cati Garí (des Cruce) i en Sebas Rosselló (Doctor).

img-20160921-wa0075

Asseguts als bancs del mateix vestuari, després d’un bon entrenament, ambdós capitans ens cediren una estona del seu temps per explicar-nos les pròpies visions de l’equip, la seva funció i el futur de cada equip.

 

Com a capitana d’un equip de creació recent, quines impressions tens de com foren els inicis d’aquest?

C: Vàrem començar amb molta il·lusió… Vàrem agafar, bé, molta gent que no havia guanyat mai. També ens vàrem sentir bastant fora de joc al principi, però bé… Ens vàrem haver d’esforçar molt i crec que va anar bé perquè amb la nostra actitud vàrem aconseguir això, no? Treure endavant l’equip a pesar de perdre molts partits al principi i que va ser una tasca psicològica complexa perquè ens trobàvem inferiors a molts altres equips.

 

Va ser molt difícil començar un equip des de zero?

C: Sí, com ja he dit abans, en primera perquè hi ha poques nines: és difícil trobar dones que juguen a futbol, i en segona perquè sempre és difícil quan hi ha molta gent que comença de zero i les poses a una lliga que a la majoria d’equips hi ha jugadores que fa anys que juguen juntes. Hi ha molta diferència entre un equip inexpert i un equip que duu molts d’anys.

 

Per què creus que t’elegiren capitana?

Bé, no ho sé exactament perquè tampoc no se’m va dir el motiu, però supòs perquè… Solen dir-me que som molt tranquil·la, i crec que aquest va ser un dels motius perquè jugadores més bones que jo n’hi ha, però n’hi ha que tenen massa caràcter!

img-20160921-wa0073

I tu, Sebas, per què creus que t’elegiren capità?

Bé, enguany ha estat el primer any que l’equip no ha elegit el seu propi capità, sinó que la directiva i l’entrenador (que va venir una setmana abans de començar la lliga) varen acordar que el més vell ho fos; i amb vuit o nou anys que duc jugant, vaig ser jo l’elegit.

 

Quines responsabilitats teniu com a capitans?

C: A part dels formalismes com triar camp i anar a parlar amb l’àrbitre (en teoria, tu ets la connexió amb l’àrbitre: les jugadores no poden protestar, sinó que tu has d’anar a xerrar amb l’àrbitre). També intent transmetre dins del camp el que diu l’entrenador, l’intent ajudar, però tampoc crec que sigui una feina exclusivament meva, sinó que totes ens intentam ajudar xerrant; o sigui que no hi ha una funció molt específica.

S: La responsabilitat més grossa crec que és fer pinya, ser el primer en fer pinya. Si que és vera que enmig del camp la funció és xerrar per l’equip amb l’àrbitre, transmetre, com ha dit na Cati, allò que diu l’entrenador enmig del camp… I, si qualque vegada l’equip s’ha de posar a les esquenes, ser el primer en anar cap a endavant i tirar del carro.

 

Tant un equip com l’altre vos veieu obligats a començar la lliga amb plantilles on hi manquen jugadors; és complicat afrontar l’inici de temporada amb aquesta situació?

S: Nosaltres ja començam a estar acostumats, ja que els dos o tres darrers anys ha passat el mateix: fins a una setmana abans de començar la lliga no sabem si som tretze, catorze, quinze… I sempre som set o vuit de nous, però bé, sempre és molt complicat. Enguany, per exemple, hem començat sa pretemporada una setmana i mitja abans, i, home, no coneixes els companys, no coneixes l’entrenador… És molt difícil, però jo crec que en un o dos mesos més la cosa pot anar endavant.

C: Jo opin el mateix: és bastant complicat i fa que les coses comencin bastant més tard, i que no sàpigues exactament com començarà la lliga, quantes serem… Però poc a poc es va arreglant i jo crec que a mesura que acaba l’estiu, també es va incorporant més gent, cosa que dóna esperances de poder crear un equip perquè primer estàs un poc amb la incertesa de no saber què passarà.

 

Quins objectius teniu per a aquesta temporada?

C: Seguir en la línia en què vàrem acabar l’any passat: vàrem aconseguir guanyar un parell de partits. Jo crec que aquesta és la línia que hem de seguir: seguir endavant, aprendre i, si es pot (que segur que sí!), guanyar un parell de partits.

S: L’objectiu principal és acabar la temporada; això és el primer. En segon lloc, salvar-nos, però molt abans que acabi la lliga, no com els dos o tres darrers anys que sempre, a la darrera o penúltima jornada, ens salvam… Si pogués ser un mes abans, idò molt millor.

 

Pensau que el club recolza a bastament els respectius equips o hi ha diferències?

C: Jo crec que el club ens ha recolzat bastant i gràcies a ells hem aconseguit crear l’equip que tenim. Jo particularment estic molt contenta, i crec que totes estam molt satisfetes de com ha actuat la directiva i el club amb nosaltres.

S: Nosaltres crec que sí que hem tengut molt de recolzament perquè, per exemple, a principi d’agost crec que només era la directiva que tenia esperances que hi hagués equip, ni els propis jugadors en teníem! I vénen a veure cada entrenament, si necessitam balons ens els proporcionen… De moment, no ens podem queixar gens.

 

Quina proposta de millora faríeu al club per potenciar més ambdós equips?

S: Per part nostra, de millora és difícil perquè pràcticament no es pot millorar quasi res més. Ens renten la roba d’entrenament, tenim uns vestuaris per deixar-hi les sabates… Ho tenim tot. I també, pel que fa al tema de la gespa, per exemple, la directiva sí que ha punyit a l’ajuntament; és l’únic que pot millorar aquest club a hores d’ara, però s’ha de dir que no depèn d’ells.

 

Respecte a aquest tema de la gespa, creieu que es resoldrà?

C: Sí, en principi, està aprovat el projecte. El que passa és que no sabem quan es durà a terme.

 

Heu pensat, tal com ara estam fent a través de Marsoc, de publicitar-vos d’alguna manera al poble per aconseguir més seguidors?

S: Nosaltres sí. Ara tot el vestuari ja sap que existeix la revista i, fins i tot, als dos partits que hem guanyat, ens hem fet selfies al vestuari amb tot l’equip i l’hem enviat a col·laboradors de la revista! I sí, fem molta publicitat perquè ens agrada que escriguin sobre nosaltres i que no aturin.

C: La revista ja ens va ajudar a trobar jugadores i, també, per tenir més seguidors no ho havíem pensat, de fet ja havíem anat penjant coses a la revista diverses vegades; aquesta és una tasca que volem agrair a Marsoc!

 

img-20160921-wa0072

Digues la teva!