Ja fa uns 10 anys que vam decidir, entre un grapat de col·legues, crear una banda de rock. Aquell dia de l’any 2006 (possiblement 2005, ja no ho record) ens proposarem formar un grup d’amics per imitar els nostres músics preferits, i fer sonar els instruments al so de les seves cançons, o almenys aquesta era la finalitat. Llavors cadascú es decidí per un instrument i, amb el pas del temps, l’objectiu era principalment passar gust, però també intentar millorar i aprendre noves tècniques per, en un futur no molt llunyà, fer el primer concert en públic. El fet és que sense gairebé adonar-nos, ja havíem creat dues o tres cançons pròpies, i cada vegada anaven sortint més propostes, ritmes i melodies per compondre fins que, finalment, dos anys més tard, ja havíem gravat una maqueta amb les nostres primeres quatre cançons. Això, òbviament, amb 16 anys que teníem, era tot un èxit per a nosaltres. L’any 2009 s’hi van afegir 4 cançons més, mentre que els concerts en directe eren cada vegada més numerosos, deixant a part les condicions de molts antres en els quals actuàvem, això sí, sempre recordant el concert del mític Fraguel Rock, un bar de Gomila on, amb prou feines, hi caben vint persones. Finalment, el projecte inicial de Conversion Coin es va deixar aparcat, i el grup es va disgregar per diferents causes, però el temps que va durar ens va fer disfrutar molt.

Aquest primer paràgraf sols ha estat una anacronia personal, una visió subjectiva per arribar a l’objectiu principal, i és que a Vilafranca la música agrada, i molt! De fet, deixant a part el reconegut cantautor Tomeu Penya (que no significa restar-li importància), al nostre poble existeixen un grapat de bandes o músics que, en ocasions, també són integrants de grups d’altres indrets de Mallorca, així i tot sols parlaré dels grups locals. Es tracta d’una nova remesa de joves amb ganes de donar a conèixer les seves propostes musicals, i el millor de tot és que són molt variades, doncs el ventall d’estils és força ampli. Persones com Toni Monserrat, Guillem Portell, Joan Jaume Sansó, Pau Palou, Miquel Crespí, Marina Domínguez, Miquel Barceló, Toni Amengual, Bernat Estrany, Auri… tots ells en són els causants. És interessant, doncs, conèixer el que tenim més a prop, i la situació local passa per un bon moment, multiplicant-se l’activitat musical durant l’estiu, doncs basta passar per algun dels bars del poble per comprovar-ho, no tots, però és d’agrair. Aquest és un aspecte a destacar, doncs gràcies a aquests establiments els músics poden aportar un poquet més de dinàmica dins les activitats culturals locals. Així i tot, també cal mencionar l’activitat fora del municipi, que sol ser més acusada que la local, i aquest és l’aspecte principal d’aquest escrit, fomentar el moviment cultural dins el nostre poble.

D’altra banda, estic d’acord que sobre gustos no hi ha disputes, però en aquest sentit l’òrgan municipal no s’esmera massa en donar suport a aquestes activitats culturals relacionades amb “lo nostro”, doncs és preferible omplir el camp de futbol amb festivals de sons importats de fora de l’àmbit insular. “Qui vol peix que se banyi es cul” és la pràctica que han de seguir els grups locals. Així i tot no tot és negre: l’any passat s’ha de reconèixer que alguns grups que actuaren en el melon fest almenys eren mallorquins (entre ells els Black Cats). I justament per això va néixer el ‘Col·lectiu de músics’, una associació sense ànim de lucre per fomentar i vetllar per aquests tipus d’activitats que, si gaudissin de més recolzament, possiblement provocarien més “moviment i renou” dins el poble. No obstant, el seu incipient naixement, entre els seus objectius destaca el seu suport per sospesar els obstacles que sorgeixen per dur endavant aquests tipus de projectes, ja que més d’un grup, per posar un exemple, s’ha trobat amb dificultats per trobar un local d’assaig en condicions; també faran el possible per organitzar esdeveniments determinats per promoure la música a Vilafranca; econòmicament, intentaran recaudar fons per fer front a les despeses que suposa contractar equips de so pels concerts… tot això començant des de zero, lògicament.

No és un escrit per fer propaganda de res o criticar ningú en concret, simplement, des d’una visió interna i totalment subjectiva d’aquest fenomen, volia exposar la realitat local des d’una perspectiva musical. Tampoc demanam esdeveniments o festivitats cada poc temps, ni molt menys, però una vegada l’any (com es fa amb la Fira del Teatre, que personalment m’encanta) es podria portar a terme un esdeveniment que promogués la música local, doncs amb els anys s’ha demostrat que els petits festivals o concerts mouen gent, la qual hi acudeix amb propòsits diferents, i això fa poble.

Llistat de Bandes locals:

  • Menets de Kordeta (Punk-Rock Català – cançons pròpies)
  • Farigola (Versions pop-rock)
  • Palo & Sifó (Versions pop-rock)
  • Tríada (Versions pop-rock)
  • Dead Slumber (Black metal català – cançons pròpies)
  • Géminis (Versions pop-rock)
  • Tomeu Penya (Country català)
  • Fenómenos Band (Versions pop-rock)

Bernat Barceló Riutort, ‘París’

Digues la teva!