El passat dissabte 11 de juny, hi hagué una visita guiada al centre de Palma a càrrec de l’historiador Tomas Vibot, que guià als assistents a diversos indrets de Ciutat relacionats amb la vida de Ramon Llull i que està inclosa dins les diverses activitats que es duen a terme durant aquest any en motiu de l’any Ramon Llull.

Primerament anaren a la Plaça Major, lloc on se suposa que per ubicació en antics plànols de Ciutat nesqué el Beat l’any 1232. El segon destí fou la Plaça de Santa Eulàlia, on Tomàs Vibot narrà una llegenda del Beat basada en un arquetip de llegenda que també es troba a diversos indrets d’Europa, on la bellesa física deixa de ser important i fugaç per donar pas a un recercament de la bellesa eternal i espiritual. Allà mateix a la plaça es troba una capelleta amb tres personatges il.lustres : San Alonso Rodríguez, Santa Catalina Thomàs i Ramón Llull que quasi passen desepercebuts. Seguidament  fou la visita del Claustre de Sant Francesc i la Basílica, on es troba el sepulcre del Beat i per finalitzar aquesta sortida els assistents tengueren el plaer de visitar el Museu Diocesà, que enguany fa una exposició en motiu de l’any Ramon Llull, on s’explica d’una manera molt senzilla i molt didàctica i a grans trets la vida del Beat. Aquesta visita anà a càrrec de la tècnica del Departament de Patrimoni de la Catedral Catalina Mas.

 

Ramon Llull utilitzà el català, el llatí, l’àrab i el provençal com a llengües instrumentals, per comunicar-se, per explicar-se a diverses comunitats. El català per arribar a la seva gent, el llatí per als intelectuals, l’àrab per a convertir els infidels i el provençal per a la poesia. Deixant de banda la conversió, seriem capaços nosaltres d’aprendre diverses llengües, acollir-les i xerrar-les per expresar els nostres sentiments i els nostres pensaments sense caure en conflicte?

 

Què sabem realment els mallorquins de Ramon Llull? Som conscients de la grandiesa d’aquest il.lustre personatge nascut a la nostra illa, que a més és una figura importantissima avui en dia i admirada, estudiada i seguida arreu del món? M’atreviria a dir que no, perquè en general sempre tenim la tendència d’admirar tot allò que ens ve de fora, i no som capaços d’admirar i apreciar el que tenim dedins. Ja diu la dita que “ningú es profeta a la seva terra”.

 

Digues la teva!