A principis de la dècada dels 90, l’Ajuntament de Vilafranca i la resta de consistoris que formen part de la Mancomunitat del Pla decidiren oferir el subministrament d’aigua potable, mitjançant un sistema de concessió, a una empresa. Així, Hidrobal és qui fa possible que en obrir l’aixeta de ca nostra surti aigua potable, a més de responsable del manteniment de la xarxa i de la qualitat del servei pel qual pagam.

La realitat és que a dia d’avui els vilafranquers pagam 0,83 cèntims per metre cúbic d’aigua consumida, més una quota de servei de 5,77 euros, sumada a una altra quota de clavegueram de 3,49 euros, més 2,40 euros pel cànon d’inversions, a més d’unes altres tarifes variables a nivell balear que suposen una despesa de 4,29 euros més. Com a exemple pràctic, un habitatge de la Vila que consumeix 14 metres cúbics se li factura 29,66 euros cada mes.

Però entrar a discutir el preu de l’aigua no és l’objectiu d’aquest reportatge. Allò que és realment censurable és una carta que reberen ja fa més d’un any tots els abonats. A la missiva, l’empresa concessionària del servei, juntament amb el nostre Ajuntament, ens avisava que l’excés de nitrats obligava a desaconsellar-ne l’ús per a infants i dones embarassades i, fins i tot, per cuinar. Han passat els mesos i ni des de Hidrobal ni des del propi Consistori s’ha informat de cap passa feta per arreglar la situació i, ni molt manco, l’anunci de cap mesura que compensi els veïnats pel fet de pagar per un servei d’aigua potable de qualitat que no reben.

No és nou aquest problema a Mallorca. Ni a la resta del món. A les zones d’ús agrícola intensiu és cada vegada més difícil trobar pous d’aigua que s’ajustin a les exigències de la normativa. I de tots és sabut que el pou de Son Pastor està sobrepassat de nitrats. Els experts apunten que aquesta situació és fruit dels adobs minerals o la filtració de purins. El nitrògen aplicat d’aquesta manera, que no és assimilat per les plantes, és transformat pels microorganismes del sòl en nitràs i després arrossegats per l’aigua de pluja al nivell freàtic.

D’entrada s’ha de dir que els nitrats no són tòxics per a les persones. De fet, en petites quantitats formen part de la nostra alimentació habitual. Són sals solubles necessàries per als éssers vius. I de fet, es troben de forma natural dins l’aigua en baixes concentracions (2-10 mg/l).

En el nostre cas, l’excés de nitrats a l’aigua que ens subministren (superant-se els 50 mg/l que marca la llei) fa que els infants menors de tres mesos, dones embarassades i persones amb baixa acidesa gàstrica o amb malalties per hemoglobina anòmala, en siguin els més vulnerables.

Tota aquesta situació ha fet que els vilafranquers hagin de comprar aigua embotellada i, encara més, potenciar la recollida d’aigua de pluja a les cisternes per fer front a la manca de qualitat de l’aigua que pagam.

I ara? Doncs res. El poble continua pagant per un servei que no rep com seria desitjable.

 

IMG_7715

 

Des de Marsoc, volem agrair la col·laboració de Maria del Mar Bauçà Flores, estudiant vilafranquera del grau de química de la UIB, que ha aportat la perspectiva científica al present reportatge.

Digues la teva!