L’altre dia de pagès, vaig anar a una tertúlia de bar de Vilafranca. Hi havia tertulians no habituals i, per fer cas, se’m va ocórrer dir d’on venia. Així les coses, va esdevenir aquesta conversa:

-Venim de caminar amb la nostra cussa, na Lola, i ha agafat un conill!
-Què dius! Saps que això no es pot dir? Ara no és temps de veda, i està prohibit caçar conills. Això és com matar una dona.

Es defineix el micromasclisme, com aquell masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones, que contribueixen a la dominació i a la violència contra les dones en la vida quotidiana.
A diferència d’altres formes de violència masclista que poden ser condemnades socialment i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l’entorn social on vivim i ens desenvolupam com a persones.

Es considera, a més, que conformen la base i esdevenen tendències que poden desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic.

Digues la teva!