Com afirmen, encertadament, Pere Salas i M. Antonia Gomila al seu llibre La desigualtat dins la igualtat, “el més característic de LA GLORIOSA a Vilafranca és la seva inexistència”. Aquesta asseveració ens acosta a una realitat local la qual estava molt lluny de la convulsió política que vivia l’Espanya de la segona meitat del segle XIX.

1Republica

Al·legoria a la proclamació de la 1ra República

 

La lluita pel poder polític a Vilafranca es confonia amb la lluita pel poder en si mateix. La proclamació de la 1a República espanyola va provocar el canvi de govern municipal a la gran majoria de pobles i ciutats, no així a Vilafranca. La indefinició política dels regidors i del batlle, Francesc Mayol, ens mostra la manca d’implantació dels partits republicans, federalistes, lliberals i constitucionalistes. Malgrat això, i com molt bé expliquen els dos historiadors al llibre citat, a partir de la proclamació, els polítics locals es mouen en el que ells anomenen els “pro-marqués” i els “anti-marqués” (fent clara referència al Marquès de Vivot). Al final, aquesta afecció al noble és la que definirà la identitat política dels polítics locals fins entrada la 2a República.

Però anem a pams. A la meitat dels anys 1860, el descontentament contra el règim monàrquic d’Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era palès (sobretot a causa dels greus problemes que envestien el país: guerra carlista, guerra a Cuba, conflicte dels artillers, republicans en contra de la monarquia, etc.), així com la falta de confiança de la majoria dels polítics espanyols envers la monarca.

El moderantisme espanyol, en el poder des de 1845, es trobava immers en una forta crisi interna, i no havia sabut resoldre els problemes del país. La crisi econòmica era apressant i a tot arreu proliferaven els pronunciaments, com el que el 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a San Gil. En l’exili, liberals i republicans arribaven a acords a Oostende (1866) i a Brussel·les (1867) per promoure encara majors desordres que conduïssin a un canvi dràstic de govern, no ja per substituir el president Narváez, sinó amb l’objectiu últim d’enderrocar la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina s’havia convertit en el focus de les crítiques sobre els principals problemes d’Espanya.

La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com “La septembrina” o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d’Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l’inici del període denominat Sexenni Democràtic.

A Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, a conseqüència del canvi de règim, per trobar un rei que acceptés el càrrec. Espanya en aquell temps era un país pobre i convuls. Finalment el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei; Amadeu I d’Espanya, successor d’Isabel II.

img-12

Caricatura de l’època (revista La Faca) sobre la pugna entre els radicals que defenien la república unitària i els republicans que defenien la federal.

 

Mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, moria assassinat. Després d’això, Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d’assassinat. Va abdicar per iniciativa pròpia l’11 de febrer de 1873 i se’n tornà a Itàlia, on va assumir el títol de duc d’Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Durant aquests anys, el poble de Vilafranca comptava amb poc més de 830 habitants. Era una població molt empobrida que es va veure afectada per la cridada a “quintes” de tots els joves de vint anys que forçosament eren allistats a l’exercit per participar en les nombroses confrontacions bèl·liques en les quals estava immers l’estat espanyol: guerra de Cuba, guerres carlines, confrontacions cantonals. Tots ells eren mobilitzats cap a la península o a ultramar. I poc futur podria tenir aquella gent amb indicadors de precarietat tan elevats: un símptoma n’és que sols el 14% de la població estava alfabetitzada.

Dins aquest context, dia 22 de febrer de 1873, es reunia en sessió plenària extraordinària, el consistori vilafranquer format per Francesc Mayol -Batle-, Bartomeu Bauzà -Regidor-, Montserrat Bover -Regidor-, Montserrat Sastre -Regidor-, Francesc Català -Regidor- Pere Josep Rosselló -Regidor- i Guillem Barceló -Secretari de l’ajuntament-. Per ordre del Ministerio de Gobernación, s’informava del “cambio de gobierno radical de la Monarquía por la proclamación de la República por las Costes soberanas, habiéndose formado por las mismas un Ministerio para la Gobernación del país”.

acta1rarepública

Acta de dia 22 de febrer de 1873 de la sessió plenària extraordinària del consistori vilafranquer

 

Com s’ha dit, el batlle de Vilafranca no es podia identificar políticament, però proferí un discurs al assistents el qual “se adhirió a la nueva forma proclamada y al Sr. Presidente”. El secretari municipal escrivia que el batle va fer “un razonado discurso”. A l’acta s’hi transcriu que va exposar “las buenas ideas que entrarían en esta nueva forma de gobierno y la necesidad que había de salvar España”. Seguia el batle: “la República no es el desorden, como algunos habían escrito, si no la paz, la libertad; y estando estos extremos afianzados renacerá la confianza, la dicha y el orden. Al mismo tiempo que se respetará mas la seguridad personal y la propiedad”. I així acabà el discurs Francesc Mayol: “este Ayuntamiento ha acordado que se proclama la República en este pueblo con la mayor solemnidad posible, por los medios que tiene a su alcance”.

La 1a República va durar tant sols onze mesos. Es succeïren quatre presidents dins un ambient convuls. Dia 3 de gener de 1874 el General Pavía hi posà fi després d’un cop d’estat. A Vilafranca s’abraçà fervorosament el nou estatus polític, i els vilafranquers seguiren patint fam i enviant els seus joves a la guerra.

______________________________________________

FONT:

– Actes plenari 1863-1888 -Sig. nº18- ARXIU MUNICIPAL DE VILAFRANCA

BIBLIOGRAFIA:

  • MASCARÓ, J. (dir.); Història de Mallorca
  • NICOLAU, J; Vilafranca de Bonany -notas históricas-
  • PAREDES, J; Historia de España contemporánea
  • SALAS, P i GOMILA, M. A; El poder i els poderosos a les viles de Mallorca (1868-1898)
  • SALAS, P i GOMILA, M. A; La desigualtat dins la igualtat

Digues la teva!