No fa molt, un grup de joves de Vilafranca anàrem de viatge al Marroc cosa que creà un seguit, com sòl passar, d’opinions ben diferents, algunes que mostraven la por a la desconeixença, d’altres l’admiració dels més encuriosits i d’altres els típics prejudicis xenòfobs que, desgràciadament, encara són els més comuns a la nostra societat.

Port d’Essaouira – Costa atlàntica

Personalment, encarava aquest viatge com un més a la vida però amb la diferència que ho feia amb un bon grapat dels meus companys, cosa que el convertia en més emocionant i, a més, al Marroc, un país de contrastos que té la façana mirant a Europa però la cuina a l’Àfrica més tradicional.

Allà vaig poder descobrir els amazics, i us demanareu: Qui són aquests? Jo tampoc en sabia massa coses abans de partir, de fet, no les coneixia ni amb aquest nom, sempre els hem anomenat berbers. Us sona? Segur que sí, aquests formen la gran majoria dels marroquins que resideixen a Mallorca. Durant el viatge vàrem compartir hores i hores i quilòmetres i quilòmetres amb en Hakim, un jove de Nador, capital amaziga del Rif. Aquest ens va ajudar a entendre tot allò que veien els nostres ulls. De tot allò que coneguérem, el que més em va fascinar va ser l’estructura social del Marroc, sabíeu que en aquest país hi conviuen dues cultures? Que aquestes parlen dues llengües tan diferents com les seves cultures i que, anys enrere, segles, practicaven religions diferents? Doncs sí, per sort, no som l’únic estat del món on la pluriculturalitat existeix. En aquest cas, però, les desigualtats socials són extremadament notòries entre ells.

A mode de resum i per contextualitzar-ho tot plegat, us contaré que fa aproximadament 1000 anys arribaren al nord d’Àfrica pastors àrabs provinents de l’actual Aràbia. Amb ells duien la fe musulmana representada en forma de llibre, l’Alcorà, i escrit en la seva llengua sagrada, l’àrab. Els habitants de la zona, els amazics, que vivien en comunitats petites i gairebé independents entre elles, patiren dos processos: la islamització, pel que fa la religió i l’arabització, pel que fa a la llengua. Aquest procés va durar segles, de fet, encara no ha arribat a tot arreu.

La zona del Marroc, tal i com la coneixem avui en dia, s’ha vist en constants transformacions frontereres a causa dels enfrontaments entre les dinasties més poderoses del territori. Per resumir-ho encara més, cal saber que les preses  de poder més recents han estat en mans de les famílies nobles àrabs, les quals sempre han afavorit aquesta comunitat, deixant de banda el món amazic. Avui dia trobam un estat dividit entre dues cultures. Aquesta separació, també social, ha causat l’empobriment de les zones amazigues ja que en aquestes la inversió en educació, sanitat o en temes socials és gairebé nul·la i, en conseqüència de tot plegat, les sortides laborals també. Cosa que ha provocat, des de fa dècades, l’emigració d’aquest poble, sobretot de la gent del Rif, a països occidentals.


A continuació, us present a na Nezha, una jove de Porreres de pares amazics.

IMG-20160311-WA0022On vares néixer Nezha, a Mallorca?

No, vaig néixer a Nador, un poble de la costa mediterrànea del Marroc, a la zona del Rif. Però des dels tres anys visc a Porreres, sempre he viscut a Porreres, me sent de Porreres. Quan vaig al Marroc a veure la meva família me sent com una turista.

Xerres molt bé el català, es nota que ets de Porreres, ets una imatge viva d’allò que diuen de les porrerenques, que ni es vinclen ni es trenquen. M’imagin que has anat a l’escola de Porreres, no?

(Riu) Sí, sempre, a l’Escola Nova. I sí, xerr millor el català o el castellà que la meva llengua.

Quines llengües parles? Les saps escriure totes?

Unes quantes, gràcies als meus pares conec tres llengües més. Aquí he après el català, el castellà i més o menys l’anglès, i els meus pares m’han ensenyat el francès, l’àrab i l’amazic, la meva llengua materna. Però les dues darreres tan sols les sé xerrar. Quan era petita els meus pares m’apuntaven a escoles d’estiu al Rif perquè aprengués més coses de la meva llengua i cultura i també l’escriptura àrab, però en aquell moment no em vaig interessar prou. Ara em sent fatal, no poder escriure ni llegir en àrab és frustrant però no tenir ni alfabet ni gramàtica de la meva llengua materna encara ho és més.

Com?

Sí, és així, per desgràcia l’amazic és una llengua que segles enrere, s. III, va crear un tipus d’alfabet però que no va arribar a tot arreu i amb els anys es va perdre. Ara s’intenta recuperar però, en general, és una llengua oral que s’ha transmès de generació en generació i a casa, a la intimitat. La llengua escrita, de l’administració i de cohesió del Marroc és l’àrab o el francès.

T’has sentit acollida a Porreres?

No sempre m’he sentit integrada, jo venc d’un altre país i sempre costa més relacionar-se. Quan sóc a ca meva visc a un altre món, jo tenc una altra cultura i quan surt he de canviar totalment el xip per establir-me. La sort va ser que vaig arribar a Mallorca de ben petita i, com ja he dit, conec més els quefers de Mallorca que de la meva terra. Ara bé, des del primer moment la gent de Porreres ha estat molt simpàtica amb tota la família, el primer dia ja hi havia les veïnades que ens volien ajudar amb tot. Jo mai he pensat si he estat bé o malament, simplement he viscut a Porreres com un altra persona. També vull afegir que vàrem ser la primera família marroquí que va arribar al poble i érem una cosa curiosa, per descobrir. Però, ara que hi ha més immigració pens que ja no hi ha tanta acceptació amb els nouvinguts.

La teva situació és ben característica. Tens una postura central entre dues cultures ben diferents, o no. També et relaciones amb els nouvinguts?

Sí, clar, jo em duc bé amb tot el món.

Bandera amaziga

Bandera amaziga

Entre ells hi ha connexió?

Com t’ho diria, si entre mallorquins trobau que hi ha diferències també suma-hi les diferències que tenim al Marroc entre amazics i àrabs. Per sort tenc companys de tot tipus, però si que és vera que per motius culturals o socials, com tothom en aquest món, sent més proximitat amb uns que amb els altres. Ara bé, entre ells no hi ha tanta relació, per no dir nul·la, me referesc entre aquests dos grups, marroquins i mallorquins. Cosa que seria ben igual al Marroc entre amazics i àrabs, però que per qüestions de la vida aquí estan més junts.

Ara que conec més sobre la teva cultura m’agradaria haver-ne sabut més coses fa temps, és una llàstima que no hi hagi més intercanvis a l’escola o als pobles. Què en penses tu? Ho has provat qualque vegada?

(Riu)  A tu et pareix que essent la persona més apartada de l’escola em giraré al meu company i li diré: Hola som na Nezha i som del Rif, la meva llengua i cultura són  l’amazic, que no és lo mateix que l’àrab, però que els àrabs, que també són musulmans com la meva família, també viuen al Marroc. Ni de conya. Ara sí que pens que seria una cosa molt divertida i essencial per la cohesió de tots. Ara tenc les idees més clares, tan d’aquí com d’allà. Però quan era petita no sé fins a quin punt m’haguessin escoltat si hagués dit tot això, mestres i companys. Hi ha una desconeixença molta gran pel que fa als amazics, que, de fet, ets el primer mallorquí que xerra d’amazics i no de berbers. Tot això no m’ha llevat mai les ganes de compartir la meva cultura amb tothom.

Què en penses de la religió musulmana, tu ets creient?

Sincerament, no he tengut una educació familiar basada en la religió però no deix de ser creient. Seguesc les festivitats, com el ramada, com tots els amazics, ho tenc a casa i m’agrada practicar la meva cultura, sempre i quan aquesta em respecti a mi. El meus pares sempre m’han dit que ha de valer la pena el viatge que varen fer per arribar fins aquí, ells volen que jo estudii i tengui una vida més fàcil que la seva, i la religió no ha de ser un impediment per tot això, però sí que cal saber d’on venim, ja que sense saber això no podem ser la persona que realment som.

Sempre es diu que la dona està oprimida als països islàmics, què en penses?

És un tema complicat, en diferents graus la dona està oprimida a tot arreu. Allò que no m’agrada són les comparacions, al Rif la lluita de gènere és una i ha de tenir un grau diferent a la lluita que es duu a terme aquí, el que és cert és que hi ha una acceptació a tot arreu per part d’homes i dones d’allò que fan i deixen fer.

M’has comentat que fas feina, t’ha costat trobar aquesta feina a Mallorca?

Gens, he seguit les passes que fa tothom per trobar feina i això m’ompl, sincerament estic molt contenta amb aquest tema. Només vull afegir una coseta, el fet de no dur el hijab -el mocador del cap- m’ha obert més les portes. Dic això perquè tenc companyes que no han tengut la mateixa sort que jo. Pens que aquest fet no hauria de ser un problema a l’hora de trobar feina, sobretot de cara al públic, si tenen els estudis necessaris ja hauria de bastar, com passa a països com França o Anglaterra on et trobes dones amb el hijab a l’administració pública. I tornant al tema de la dona, saps per què duen aquest mocador? Evidentment hi ha gent que està obligada a dur-lo però també n’hi ha molta que no, per això, si vivim en un país lliure, abans de moure’ns per prejudicis hem de conèixer aquella persona, ja que el mocador és una vestimenta més. A causa de la colonialització del Nord d’Àfrica i la globalització, moltes musulmanes decideixen posar-se’l per una simple qüestió d’identitat, la llargària o la col·locació d’aquest depèn de la zona que siguis. Ah! I no s’ha de confondre el hijab, del burqa, del xador o del niqab.

Què en penses del conflicte saharaui?

Si un poble ha de garantir les seves necessitats bàsiques essent independent, ha de ser independent, sense que ningú hagi de decidir el seu futur per ells. De fet, sent una certa admiració pels saharauis ja que són un poble molt dinàmic,que es mouen molt i que molta gent coneix els seus quefers i, per tant, empatitza amb la seva lluita. M’agradaria que pels rifenys fossin un exemple a seguir.


Donada per acabada l’entrevista, queda obert l’espai a la reflexió. Però sense haver tractat de fons molts de temes és difícil poder arribar a cap conclusió. Personalment, el que m’ha fet pensar aquest treball és la increïble desconeixement que tenim sobre els nostres veïnats, ja siguin amazics, txecs o escandinaus. No som un poble tan gran com perquè hi hagi aquests abismes entre nosaltres. És ridícul pensar que he compartit aula tota la meva infància amb amazics i fins avui no he après a dir ni ‘bon dia’. En canvi, atesa la percepció vertical que tenim del món, si que sabem coses del francès, tot i que no sigui una societat que a Vilafranca hi tengui molta tirada. Conèixer les diferents societats del Nord d’Àfrica és una eina clau per combatre la islamofòbia i d’altres prejudicis que s’estan estenent per Europa.  

Azrou – Atles Mitjà

 

Vos convit a endinsar-vos al món amazic enllaçant-vos dues lectures totalment recomanables dels autors Hassan Akioud i Eva Castellanos:

Identitat i llengua a l’Àfrica del nord

Els amazics: una història silenciada, una llengua viva

1 COMENTARI
  1. És un gust poder llegir artícles tan humans com aquest i una gran llástima que la ‘islamofòbia’ avui dia sigui present en la nostra societat. Potser la ignorancia cultural sigui un dels grans motius de les diferencies i pretensions entre el poble musulmà i el nostre…

    Enhorabona per la revista i plataformes que l’enrevolten

Digues la teva!